LA DESERCIO DE L’AMORET

Estava l’Amoret preocupat en el seu Olimp. Des del principi dels temps llençava sagetes d’amor amb el seu arc i aconseguia que la gent s’enamorés. Des de feia un temps, però la relació humana s’havia trencat i les seves sagetes ja no feien el mateix efecte. Així que un dia va decidir sortir de l’atmosfera i donar un tomb pel món dels enamorats. Mentre volava amb les seves petites ales va observar una parella que s’escridassava. Segur de la seva professionalitat, va pensar que podria solucionar el conflicte fàcilment. Així que la discussió entre dos es va convertir en una discussió entre tres. Després d’argumentar per tots els cantons l’excel•lència de la relació de parella i el dolor de la solitud; se’n va adonar que aquest no era el problema. El conflicte es reduïa a una simple lluita pel domini d’un sobre l’altre. En aquesta tessitura guanyés qui guanyés, sempre perdia la relació. Cap dels dos el va escoltar. L’Amoret va insistir tant i tant que finalment entre els dos enamorats el van tustar ben tustat. Agredit físicament, humiliat professionalment i amb un ull virolat l’Amoret va fugir cames ajudeu-me. El petit Àngel es va qüestionar la utilitat de la seva feina. Atès que no trobava cap sentit va decidir desertar. Va fugir i ningú sap on està. Va ser així com el món va perdre la màgia de l’Àngel que repartia amor amb les seves sagetes.

Cita de Svileta de Tessàlia: en la relació de la parella no han d’intervenir ni els Sants.

Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *