La Colònia

Avui recorda aquell ahir tan llunyà, un avui de tempesta, un ahir de tempesta.
És una tarda, tranquil·la, plena de pau. Asseguda al sofà amb un llibre a les mans, llegeix amb fruïció aquella petita novel·la que parla de temps passat i real. El temps salta de la novel·la als records, els seus records. Ella era petita, tots eren a taula i esperaven que arribés l’avi per començar a dinar. El rellotge de paret tocava les tres i l’avi encara no havia tornat de buscar pinyes al bosc per fer foc a l’estufa. L’àvia patia i la tia, també. De sobte, morta de gana i cansada, preguntà: “Àvia, per què patim?”. Les dues dones la van mirar i es van mirar sense saber què respondre: “Per què ho dius, Llúcia?”. El pèndol del rellotge no parava de moure’s mentre la maneta de la nena retorçava els seus cabells fent petits tirabuixons.

̶ Iaia, jo tinc molta gana…

La tieta va anar a la cuina, escalfà l’escudella i dinaren. El pèndol continuava movent-se i les busques d’aquell rellotge seguien el camí traçat. La pluja havia minvat.

Ja era fosc quan dos homes trucaren a la porta: portaven l’avi que havien trobat estès en una clariana del bosc junt al sac de fustetes que havia recollit.

La Llúcia, amagada a la cuina, sentia la conversa dels homes i els plors de l’àvia; avisaren el metge i l’avi es recuperà.  De sobte s’adonà de perquè patien i de la seguretat que els donava aquella colònia on vivien, Colònia de Santa Maria, tot un orgull! Una forma de vida diferent, tots hi feien pinya i es coneixien; la vida transcorria com aquell riu, a vegades més cabalós, però amb una resclosa per controlar les aigües. La fàbrica tèxtil era allà, alimentant-se del riu; com el cor, no parava mai, i feia viure tota aquella gent amb tots els seus problemes i necessitats. Eren tres blocs on vivien 78 famílies. La colònia era apartada del poble; prop de la fàbrica, l’església, una escola,  una cooperativa, un cine, un bar…i horts al marge del riu. Tot un món!! Amb la seva característica arquitectura.

Maria Teresa Galan Buscató. 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *