LA CASA DEL SEGON MARQUES DE SAN ESTEBAN DE CASTELLAR AL CARRER DE SANT JAUME. CASTELLAR DEL VALLÈS

Retratava la façana de la casa del carrer de Sant Jaume, que havia estat propietat del segon marques de San Esteban de Castellar, de de la que llegia a https://www.diba.cat/documents/429042/c1720c43-c05b-4683-a0f3-7912bedd3d14

Cal Sans, era l´únic magatzem de gra que hi ha havia a Castellar del Vallès , i que passats anys i panys, continua en actiu dins la mateixa família.

Els germans Sans Vila havien començat el negoci l’any 1940 en altres adreces, el 1966 es van establir però, en un local situat en el carrer de Sant Jaume, l’antic celler de la casa Tolrà que havien comprat, anys abans, a l’ Emili Carles-Tolrà i Amat (1864-1840) segons marques de San Esteban de Castellar.


L’ Emili Carles-Tolrà i Amat (1864-1840), succeïa en la direcció de l’empresa al seu fundador Josep Tolrà Avellà ( Cabrils, el Maresme, 11 d’abril de 1817 + Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 21.07.1882 )
Els Tolrà no superarien la segona generació, el segon marques marxava a Nàpols, per salvar la vida després de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general F. Franco, un cop acabada la contesa bèl·lica demana permís per a tornar de l’exili, permís que NO LI SERÀ OTORGAT MAI, i morirà a l’exili.
Valls i Taberner, governarà amb ma de ferro, l’empresa Viuda de Tolrà, és fama que va ser la duresa en el tracte dels treballadors la causa del luctuós succés em que perdien la vida Josep Mª Valls Rusiñol (conegut popularment com a Pepín Valls), i Josep Basora Arderiu, com a conseqüència dels trets d’escopeta de Candido Sidon Bormada el 24 de març de 1949.

Els Tolrà, com els Pascuet, eren emigrants que s’instal·laven a San Esteban de Castellar, i el feien créixer tant en el vessant demogràfic com en el econòmic.

Els primers tenen un carrer, mal dit Passeig, i un carrer sense sortida que porta el nom del marquès màrtir.

No he sabut veure – encara – cap via que recordi a la nissaga dels Pascuet.

Castellar del Vallès té una llarga i dissortada tradició de gasiveria en reconèixer les virtuts dels seus fills, naturals i/o adoptius.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *