LA CAFETERA DEL ‘MUCHA PLATA’. HISTÒRIA TRÀGICA. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Retratava la cafetera, que algunes persones d’edat de Sant Llorenç Savall, recordaran que passaven per les cases venen cafè, quan els tancaven el ‘ Bar de Camareres’ que havien obert al carrer Vapor.

La història es anterior al període – negre – 1936-1939, uns llorençans , marxen a fer fortuna a les Amèriques, en el seu cas s’instal·laven a Mèxic.

Quan tornen a Sant Llorenç Savall, aixequen la casa, i demanem permís per obrir un cafè, permís que els atorgava el Consistori de l’època.

El cafè, atès per cambreres moria ràpidament d’èxit, totes les forces ‘vives’ de Sant Llorenç Savall, van demanar el tancament que va ser acordat de manera fulminant.

El propietari, al que tothom coneixia com el mucha plata’ perquè sempre feia servir aquesta expressió quan explicava la seva estada a Mèxic, moria possiblement com a conseqüència de la constatació de la seva absoluta ruïna.

La dona i una de les filles sobrevivien venen cafès a domicili, fins que marxaven, sembla que a Andalusia on vivia una filla i germana casada.

La casa va ser llogada per l’Antoni Arseda que gestionava una fàbrica tèxtil a la carretera.

El Josep Olivé Escarré, (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), que havia conegut al ‘mucha plata’, i vist a la seva dona i filla venen cafè per les cases, va reconèixer la cafetera, que li va ser regalada, i que conserva encara avui.

Al Josep Olivé Escarré no i calen els ‘màsters tramposos’;  com diu sempre, podria escriure un llibre – sense fer servir el copiar/pegar -, als seus anys però, això no li sembla ‘important’, crec que li podem atorgat el qualificatiu de ‘magister’, oi?.

You may also like...

2 Responses

  1. rosa ventura cutrina ha dit:

    Bona nit. Quan pot explicat aquest senyor! Bonica, però trista història. Rosa

  1. 12/12/2018

    […] tenir ocasió de preguntar-los l’origen del nom de la casa – que em feia evocar als indianos – , i coincidia amb un empordanès que no havia vist mai cap tina de pedra seca, i m’oferia […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *