IN MEMORIAM DEL SANTUARI DE SANT JOAN BAPTISTA O SANT JOAN DEGOLLAT DE RIDAURA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Sense Córrer, al que demanem des d’aquí el nom, cognoms i lloc i data de naixement retratava Sant Joan de la font, en el terme de Riudaura, a la comarca de la Garrotxa, de la que en diu ; església romànica del segle XII,  i es creu que hi han restes d’un oratori visigòtic.

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=576097312879985&set=pcb.2327004020695921&type=3&theater&ifg=1

 

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=576097312879985&set=pcb.2327004020695921&type=3&theater&ifg=1

Patrimoni Gencat ens diu ;

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10153

Edifici d’una sola nau amb absis, amb teulada a doble vessant cobert amb teula àrab.La façana principal dóna a ponent i presenta tres obertures: una porta d’accés d’arc de mig punt i adovellada, una porta central allindada i una tercera, també d’arc de mig punt, que és l’entrada a un passadís que arriba a l’altre costat de la construcció. Als murs hi ha gran nombre d’obertures, la major part rectangulars. Es pot veure un campanar de cadireta.

L’estructura del temple correspon als inicis del segle XII. No és pas la versió més antiga si comptem amb la possible existència de les restes d’un oratori visigot. No es sap res de la consagració del temple. Existeixen alguns afegitons, potser del segle XVIII, que serviren per reforçar l’absis.

El temple fou edificat amb recursos prou precaris, però disposava de molts privilegis.

https://lagarrotxa.net/geografia/riudaura/santuari-de-la-font-de-joan/

Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura.

L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic (Antoni Noguera Massa ( Olot, 1921 + 9.03.2016)

La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera Massa capgirada dintre el recinte del cementiri.

L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.

Abans del 1936, la gent hi venerava una imatge petita, amb mantell fins els peus, que sostenia l’Infant damunt del genoll esquerre i amb un llibre a la mà. Mare i Fill lluïen una corona de lliris. Hi ha detalls que fan pensar que el seu origen es del segle XIII.

Com a santuari, el temple tenia molts privilegis. El més important, el dels trenta passos canònics, amb la pena d’excomunió.

Els goigs editats per la impremta Bonet el 1940 es titulen “Goigs en honor de Sant Joan Baptista, que es venera en son Santuari situat en la parròquia de Ridaura, bisbat de Girona”. Diuen el següent:

Als devots consoleu,

de Ridaura en la capella,

i d’una font prop d’ella

amb salut els regaleu,

els sospirs oïu piadós,

que l’afligit cor us envia”.

 

https://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-12474.xml

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 – 22 de juny de 1923), la retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana, entre 1890 i 1923 “ Font de Joan i part d’una masia de Ridaura”, i en deixava aquest testimoni escrit ;  “està adjuntada a una gran casa que serveix d’ermita y que no està avuy habitada, per no trobar-se ermitans o masovers que vuiguin viure en lloch tant desert. (…) El lloch es amagat, desert i solitari y tot convida al reculliment y a la melangiosa poesia”.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4731/rec/2

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4731/rec/2

Sobta constatar com en poc menys de 100 anys, em passat d’una societat en la que la religió tenia un paper central, a considerar la religió, la seva pràctica, la seva història,…, com un fet quasi exòtic, i en el millor dels casos acultural.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *