IN MEMORIAM DEL MAS CASTAPERA/MAS MONTLLOR/MAS CRUPELL/CAL METGE

El dia 30.05.2018, feia un dia típic d’aquest singular més de maig, a primera hora plovia, i a mig matí el cel es presentava ple de núvols foscos, malgrat això decidia agafar la màquina de retratar, i anava a fer un tomb per la Vila; contradient el  catastrofisme general ‘ a Castellar del Vallès, no hi ha res que valgui la pena ‘, estem decidits a recollir – mentre sigui possible – els testimonis històrics que resten dempeus; en aquesta ocasió l’objectiu era la façana del que havia estat el Mas Crupell, abans Montllor, abans CASTAPERA, i que avui podem identificar com Cal Metge.

Fotografia . Antonio Mora Vergés

http://www.castellarvalles.cat/arxius/document/2795/arxiu/RECULL_HISTRIC.pdf

Juny de 1631. Acta de la Universitat en la qual es concreta que el Consell es reunia sota el «porxo de Pau Crupell, pages de Sant Esteve, situat en la placa de les Fabregues~ (A.H.S. Cúria de Castellar 1468 -1612).

mas Crupell (mas Castapera fins a principis del segle XVI i mas Montllor fins a principis del segle XVII)

Creiem poc en la casualitat, en llengua catalana Crup és un mot emprat en medecina, i en quan al sufix ELL, llegim: són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups: diminutius (et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola).

Patrimoni Gencat  identifica aquest mas amb l’edifici del carrer del centre, 33, ens diu;  edificació de caire rural situada en el nucli a partir del qual s’anà formant el poble de Castellar del Vallès. L’edifici és de planta rectangular amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Té una gran porta d’entrada, de considerables dimensions si es té en compte l’estretor de la façana i la poca alçada de la casa. Aquesta està decorada amb grans dovelles, a la clau hi ha un petit relleu geomètric i a les dovelles que hi ha per sobre de les dovelles d’arrencada hi ha uns petits caps. Sobre la porta hi ha una petita finestra amb un ampit de pedra sobresortint i a la llinda hi ha esculpit un arc conopial. Destaca també les dimensions del ràfec, amb decoració geomètrica.

A la Plaça Vella, que es correspon amb l’antiga era del Mas Crupell, es reunien a cop de campana per escollir síndics i altres assumptes.

Castellar del Vallès conserva aquest testimoni històric del passat i del patrimoni immoble, per la ‘ santa obstinació’ del Joan Pinyot Garròs.

Escrivia recentment; em sobta, i no em puc estar de manifestar-ho, l’exercici de desmemoria col·lectiva que ha patit San Esteban de Castellar & Castellar del Vallès.

Al cens de 1900 consten 3511 veïns, que creixeran quasi vegetativament ,  amb l’excepció dels nouvinguts de la Higuera – aleshores de Arjona –  i alguns ‘’ fitxatges’ procedents  en bona part de les colònies tèxtils del Llobregat i el Cardener, fins als 3929 al cens de 1950.

Avui, oficialment Castellar del Vallès supera els 24.000 veïns, i lògicament la immensa majoria no tenen, NO PODEN tenir cap record de les primeres dècades del segle XX, ni de dates anteriors.

Ens adrecem als descendents d’aquells que vivien aquí en aquella època, i els demanem – una vegada més – que vulguin compartir els seus records amb nosaltres.

Qui perd els  orígens, perd identitat.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *