IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT LLORENÇ SAVALL, OBRA DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. VALLÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Des del DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS, volem posar en valor el patrimoni històric i/o artístic tant de la nostra Vila, com la de les poblacions veïnes de Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Matadepera, Sabadell,.., i pels seus passos comptats el de TOTA CATALUNYA.

El viatge més llarg comença SEMPRE amb la primer passa, i no ho devem estar fent malament quan en poc temps des de Facebook, ens han bloquejat en varies ocasions, no ens expliquen les raons,  descartem  però, que ho facin per amor, oi?

De les Antigues escoles de Sant Lloren Savall,  el Mapa de Patrimoni en diu ; edifici concebut per a escola pública i iniciat l’any 1915; nombrosos entrebancs van postergar la seva obertura a l’any 1924, vicissituds de les quals és testimoni l’escut que corona l’entrada, sense cap motiu a causa dels canvis polítics de l’època. L’arquitecte projectista era l’ Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) i el contractista fou Joan Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall, 1883- 1981 ) . Amb el parèntesi de la guerra civil, en què l’escola va ser traslladada a Ca l’Albagés, l’edifici va mantenir aquest ús fins als anys setanta, en què es féu un nou equipament; actualment acull la casa de cultura amb diversos usos (sala pública, biblioteca, seu de diverses entitats..). Als anys 20-30 els alumnes van publicar un ‘Butlletí Escolar’.

Josep Gras i Casasayas (Manresa, 16 de febrer de 1898 – Barcelona, 16 de juliol de 1978 ) hi exercí de mestre durant molts anys, i en reconeixement a la seva activitat les escoles noves duen el seu nom.

Edifici rectangular amb teulada a dues vessants, que havia acollit dues grans aules i altres serveis. Les dues façanes laterals tenen el carener ondulat i decorat amb volutes, i damunt el frontó de l’entrada hi ha un gran escut. L’edifici ha estat rehabilitat i repintat recentment, i el seu entorn s’ha agençat per a parc infantil públic.

Ens explicaven que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, una part dels estudiants de Sant Llorenç seguien els estudis en aquesta escola, i l’altra a Ca l’Albages.

http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/breu-historia-2/

http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/285146/383668

Enric Prat de la Riba (Castellterçol, Moianès, 1914-1917), resumia els objectius que perseguia la Mancomunitat ;”Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”

Sant Llorenç Savall – Barcelona – , juntament amb els Torms – Lleida- , la Masó – Tarragona -i Palau-saverdera – Girona, foren les primeres quatres escoles aixecades per la Mancomunitat de Catalunya.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-construides-per-la-mancomunitat.html

Les iniciatives de la Mancomunitat concitaren una forta hostilitat de la major part de l’espectre polític espanyol. Les reaccions foren especialment virulentes en la demanda de la cooficialitat del català pel Consell de la Mancomunitat al maig del 1916 i en l’agressiva campanya contra el Projecte d’Estatut d’Autonomia del 1919.  Algunes persones de bona fe, creien que en matèria política passats mes de 100, s’havia evolucionat, les enciclopèdies, les hemeroteques, i els fets – sobretot els fets – corroboren tossudament que no era, és , ni serà així.

Entenem  – en el context de setge de l’article 155 – que es silenciï l’obra de la Mancomunitat, de la Generalitat durant el breu lapsus de llibertat, justícia i democràcia de la II República, i fins el període que començava l’any 1978 amb l’adveniment d’aquesta ‘democraciola’ que ha incomplert totes les expectatives que la ciutadania de Catalunya hi havia posat.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/06/les-escoles-publiques-la-postal-de-sant.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/06/torre-albages-de-sant-llorenc-savall-al.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/07/in-memoriam-del-parvulari-del-marquet.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/07/in-memoriam-de-lescola-de-cal-ronedi.html

Per als catalans – això no inclou necessàriament a les Administracions, ni als  que les administren  –   la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Arxiu Josep Olivé Escarré

Donec Perficiam  , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *