IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DEL TERME DE RINER ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Rebia un email amb una valuosíssima informació relativa a les escoles de Riner anteriors a la dictadura franquista. La persona que me’l feia arribar m’insisteix; aquesta informació que li cedeixo en pot fer l’ús que desitgi. Això sí, m’agradaria que el meu nom, així com la relació de familiars quedés en l’anonimat. Li agrairia molt que així fos.

Bones sóc un veí del municipi de Riner, al Solsonès. Més concretament, sóc del lloc de l’Avellanosa, un petit llogaret entre Freixinet, el Miracle i Su.

Em poso en contacte amb vostès arran de la meva descoberta de l’article al vostre portal web (Conèixer Catalunya) dedicat a l’escola pública de Freixinet i publicat a l’octubre de l’any passat. Ja ha passat un any, crec però, que puc aportar una mica d’informació al respecte, ja que, com a veí del poble, en conec una mica la seva història.

El primer que cal saber és que a Riner es devia fer classe a diferents lloc a principis de segle XX, però el principal indret o el més concorregut era el Santuari del Miracle. Allà els frares de Montserrat feien classe a tot un munt de nens (una seixantena abans de la guerra) perquè aquesta escola tenia un radi molt ampli de captació de canalla. Hi anaven nens de les parròquies circumdants de Freixinet, Su, Sant Just d’Ardèvol, Torredenagó…

Al Miracle els mestres tenien molta més formació, espais i material. Això permetia que els nens aprenguessin més ràpid a llegir i escriure, i que els més grans poguessin sortir de l’escola més preparats si després volien anar a estudiar al seminari de Solsona.

Al Miracle les classes es feien a l’edifici de la Casa Gran, i es feia missa diària.

A Freixinet ja hi havia escola, concretament a la casa de cal Rellotger, tal com indiqueu correctament a la pàgina web, però era un espai molt petit per tanta canalla i amb uns recursos molt limitats. Un exemple n’és el fet que a Freixinet amb prou feines s’ensenyava l’abecedari, mentre que al Miracle, els nens podien arribar a fer àlgebra. Això sí, ni al Miracle ni a Freixinet s’havia de pagar. Les classes es feien de franc.

Tot aquest panorama descrit van canviar radicalment amb l’inici de la Guerra Civil. El Santuari del Miracle va haver de tancar; els monjos van marxar o es van amagar per les cases del voltant, i el conjunt del santuari es va convertir en un hospital de tuberculosos durant tot el conflicte. Per tant, l’escola al Miracle es va tancar, i l’escola de Freixinet es va convertir en el centre escolar per a tots els nens del municipi.

L’escola va passar a ser obligatòria fins als 14 anys, tant per nens com per nenes, i si no hi anaves l’ajuntament et posava una multa de 10 pessetes per dia. Com que l’espai de l’escola era força precari, a mitjans de la Guerra l’aula es va traslladar a la rectoria de Freixinet, perquè els recintes eclesiàstics s’havien d’expropiar!. Allà els nens estaven en més bones condicions. Durant aquest temps, cada dia quan començaven les classes s’havia de cantar la Marsellesa i s’hissava la bandera de la república (en un municipi on no havia guanyat mai un partit d’esquerreres i els veïns estaven majoritàriament en contra de la República!). Quan les classes acabaven s’abaixava la bandera.

La mestra era “doña Luisa”, tal i com l’anomena tothom encara avui dia. El seu nom real era Luisa Morales Barrera, i era espanyola. No sé si era de Burgos… (no ho tinc clar). Era nascuda de l’any 1895 i va arribar a Freixinet al 1925. Estava casada amb el fuster del poble i vivien a cal Rellotger mateix, a sobre de l’escola. Va tenir tres filles. Com que era castellana no va fer mai ni una classe en català, i això que estava permès i tenien llibres de l’escola republicana en català. Així doncs, classes sempre en castellà, i a les noies se’ls ensenyava també a cosir. Tenia fama de ser estricte i tibada, i obligava als nens a tractar-la de “señorita”.

Quan la guerra es va acabar, es va reactivar l’escolarització del Miracle, sense tancar l’escola de Freixinet. Doña Luisa va continuar fent classes durant tota la postguerra. Si doña Luisa feia hissar la bandera republicana als seus alumnes mentre es cantava la Marsellesa per la guerra, durant la postguerra feia cantar el “cara el sol” a la canalla. A principis dels 60, els frares van deixar de fer classe i es va tancar l’escola de Freixinet. Tanmateix, l’escola municipal de Riner es va obrir al Miracle i va fer servei fins que no es va fer l’escola actual de Freixinet.

Li adjunto una fotografia presa l’any 1958 de l’edifici de cal Rellotger tal i com era aleshores, i veurà que no té res a veure amb la casa actual.

Les classes es feien al primer pis. La finestra de dalt amb cortines era el pis de doña Luisa, i a la primera planta hi havia la fusteria del seu marit. No eren els propietaris de la casa, sinó llogaters. També li adjunto una fotografia de la rectoria i dels alumnes de Freixinet durant la guerra, quan l’escola era a la rectoria.

 

Es pot apreciar ben bé doña Luisa asseguda i la bandera republicana de fons.

Moltes gràcies per tot. Espero que aquesta informació us sigui d’utilitat.

Agraïm infinitament la tramesa d’aquestes dades i imatges, que també via email farem arribar al nostre informador amb el compromís de rectificar – si així ho estima – el text publicat

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, Catalunya us ho agrairà.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *