IN MEMORIAM DE LA FONDA PI. RECOLLINT RECORDS.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Rosa Escuder;  la meva mare ara té 94/5 i m’ha dit que podria ser que es va obrir entre als anys 40 o 45

Dolors Cos Argemi; la Teresa i la Maria Del Pi són vives!!

Lourdes Simon Ventura ; jo quan era petita anava a veure la tele  amb tots els nens del carrer

Antonia Oller Ventura; anava amb el meu pare a veure un programa els dilluns – no recordo el nom – ; vaig celebrar el convit de casament en aquesta casa, era molt acollidor i familiar.

Pilar Sánchez Garcia;  es va tancar entre el 1998 i el 1999

Txell Pagès Garcia; jo anava a buscar el caldo i sopa! Era boníssima! ,  potser tenia 7 anys i em deixaven entrar a la cuina, eren molt amables!!

Joan Pagès Cama; fotografía de  la ampolla  de vi negre de la fonda Pi

Fotografia. Joan Pagès Cama

Fotografia. Joan Pagès Cama

Assumpció  Raspall Prat, ens deixa un comentari ;   vaig estar treballant a les festes fins a l’any 1977, recordo que per la Festa Major venia L’Orquestra Meravella a sopar, també altres  Conjunts i Cantants. El últim dia quan s’acabava  el ball de NIT la gent venia fer el Ressopó.

Rebíem un email de l’Assumpció Raspall Prat, en el que ens explica que les persones que treballaven a la Fonda Pi, eren com una família.

La seva tieta Dolors va estar  treballant molts anys, ella era la que s’encarregava de les paelles.

L’ Antonia que era la mestressa  s’encarregava  de la cuina de planxa, el  peix  i altres plats.

El Marcel·lí estava  a la barra, i era   el que portava el cafè.

 També  havia el tiet Gaietà Rusiñol que ajudava els caps  de  setmana, i  les estones que tenia lliures desprès de dinar els dies laborables.  .

L’ Antonia i el Marcel·lí eren  matrimoni i tenien tres filles, la María, la Teresa i la Nuri.

Es treballava molt de gust,  també hi havien  les dones que fregaven els plats, i s’ocupaven de fer la neteja del local  , recordo a la Quica, la Remei de cal Llampagan, la meva  mare l’ Antonia de cal Segu.

Tenien habitacions, els  dispesers  eren variats, muntadors  que venien a les fàbriques de la Tolrá, viatjants, gent que pujava a passar algun  dia  a l’estiu des de  Barcelona, i altres poblacions, sempre  deien  que quan  estaven al pont de Can Pagès i ja respirava millor  no feia tanta calor.

A Castellar abans a  l’ estiu no feia tanta calor,  a les nit sempre teníem que posar-nos una rebeca.

Els diumenges venien dos cambrers el Pascual Arqués, l’Alfonso Camprubi,  també la Montse Pujol, el meu marit Manel Jiménez i jo, i  la Susi.

Fils per lligar :

Recordo que tenien molt èxit, perquè es va tancar?.

Teniu imatges del interior?

Feu-nos arribar a l’email castellardiari@gmail.com qualsevol informació que us sembli interessant.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *