ACCIÓ DE GRÁCIES

Lema: Tot és vostre, Senyor

 

Gràcies Senyor pel meu grapat de terra

vivificat pel vostre alè diví:

per l’ esperit que anima la desferra

-la vostra imatge que heu posat en mi-

 

Gràcies Senyor, pel pare i per la mare

que van pujar-me en el temor de Déu

i em van signar la via dreta i clara

on l’àngel vostre és sempre company meu.

 

Gràcies  pel món, pel poble i per la casa

que vau donar-me per auster bressol;

pel niu de pedra, pel caliu de brasa,

pels vells camins enamorats del Sol.

 

Pels vers amics, pels mestres bons i savis

que m’ ensenyaren lletres de bondat.

per la paraula santa d’ aquells llavis

que en la Doctrina vostra l’han trobat.

 

Gràcies Senyor pel pa de cada dia

que ha alimentat la cendra corporal.

Gràcies  Senyor pel pa de l’Eucaristia

que em dóna el cel en l’hora terrenal.

 

Gràcies per tot: pel goig i la tristesa;

per la rialla com el sofriment

per la lliçó d’ Amor que tinc apresa

vora la Creu que vull portar content.

 

Jo us agraeixo, amb joia casolana,

la gran riquesa que val més que l’ or:

la pietat senzilla i franciscana

que la mà vostra va sembrar al meu cor.

 

Jo us faig tribut pel goig de la Pobresa

que em treu el pes d’inútils oripells

i em fa estimar la vostra senzillesa

i els refilets alegres dels ocells.

 

Pel tendre anyell i per l’ ovella esclava

pel blanc ermini que avorreix el fang;

pel germà llop que un dia em mossegava

i pel que avui encara m’ha fet sang …

 

Pel nostre verb; pel Sol de l’ Alegria;

per l’ aigua clara de les fonts, del cel;

per la goteta humil de Poesia

que haveu infós en tot el meu anhel…

 

I encara gràcies per la Mort germana!

Vós sabeu l’hora, el punt que ha de venir

a canviar la benaurança humana

en aquella altra que no tindrà fi.

 

Gràcies, Déu meu, perquè en tombar la vida,

quan em faig vell, quan diuen que sóc gran,

em sento al cor d’ aquella edat florida …

i encara tinc una anima d’infant!

 

Feu que la porti, a l’hora de la Festa

-quan deixi el món, ben nu d’enyorament-,

neta i polida, preparada i llesta,

feix de virtuts i deu d’ agraïment …

 

Si em permeteu finir el pelegrinatge

per entrar al Cel jugant com un minyó;

si us tinc a Vós durant el viatge …

per endavant us dic: Gràcies Senyor!.

Miquel Bosch i Jover va néixer a Calders (Moianès) el 18 de juliol del 1900 i va morir el  17 de novembre de l’any 1960, als Hostalets de Balenyà  on hi havia una escola unitària amb uns noranta alumnes de quatre a setze anys, entre els que es trobava el Sebastià Codina Padrós, que sempre, sempre, sempre, l’ha recordat amb admiració i afecte.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/09/sebastia-codina-padros-lart-dels-goigs.html

https://miquelboschjover.com/

http://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/196.pdf