IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ. MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET. VIMBODÍ. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant de les fonts, i amb el Monestir de Santa Maria al fons.

Aquesta imatge com la resta de la seva col·lecció editades en color i mida 13X18 , formen part del Fons Josep Olivé Escarré de fotografia monumental de Catalunya,  que va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.

Patrimoni Gencat ens explica que les primeres referències històriques de Poblet daten de mitjan segle XII, quan el comte Ramon Berenguer IV va fer donació de les terres a l’abat Sanç del monestir de Fontfreda per a l’establiment d’una comunitat cistercenca.

Al llarg de la segona meitat del segle XII es van anar fent les primeres edificacions del conjunt: l’església, el refetor, la infermeria i part del claustre. El 1185 ja hi havia un hospital per a pobres i tenia també una biblioteca important. El 1207, s’hi va bastir un nou hospital. La construcció de la sala capitular, la sagristia, les sales de monjos, el refetor de conversos, el dormitori i el celler van ser fets durant el segle XIII. En temps de l’abat Copons (1316-1348) va bastir-se l’atri d’accés, es va remodelar la nau nord de l’església i s’inicià la construcció del cimbori. El 1340 Pere III el Cerimoniós encarregà al mestre Aloi i a Pere Guines la realització d’uns sepulcres reials a Poblet, en els quals treballaren en societat, a partir del 1347, els mestres Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. Les obres dels sepulcres avançaren molt lentament, i s’allargaren fins al 1377, en què el rei decidí de convertir Poblet en panteó reial de la corona catalano-aragonesa. El rei Pere decidí també d’aixecar la muralla que protegeix el monestir, iniciada el 1369 davant el perill d’un atac de les tropes de Pere el Cruel de Castella. Vers la fi del segle XIV s’hi van iniciar les obres d’un palau per al rei Martí, que restà inacabat.

Del segle XV daten la remodelació del claustre de Sant Esteve i la construcció del claustre de novicis, així com la capella de Sant Jordi. A aquest mateix segle correspon també la realització de la Porta Daurada.

Ja entrat el segle XVI, entre 1527 i 1529, l’escultor Damià Forment va realitzar el retaule major. Posteriorment, el segle XVII es construí la façana barroca, i el XVIII la sagristia nova.

El monestir va tenir vida fins a l’exclaustració del 1835, data a partir de la qual s’anà deteriorant i sofrint greus desperfectes. L’any 1849, la Comissió de Monuments Històrics i Artístics intentà deturar el procés de destrucció.

L’any 1921, quan el deteriorament havia assolit el nivell d’espoli criminal,el conjunt va ser declarat monument històric nacional.

A partir del 1930 s’inicià la reconstrucció del monestir, impulsada en bona part pel mecenes Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 – Poblet, 26 d’abril de 1941) .

Aquell mateix any va fundar-se el Patronat de Poblet.

L’any 1935 es va muntar la creu de l’abat Guimerà que Toda havia trobat en un antiquari de París, rara la capella de Santa Caterina.

En els dies foscos que seguen a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, es va amagar aquesta creu, i en acabar la contesa bèl·lica, i consumada la repressió contra tots els que havien estat fidels al govern escollit a les urnes, es va col·locar al seu lloc actual.

Des del 1940 la vida conventual va retornar al monestir, i en els darrers anys s’han fet obres que tracten de retornar al conjunt la seva antiga esplendor.

A més, per tal de preservar l’entorn de Poblet de probables atemptats urbanístics, estètics i ecològics, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 1984 una llei de protecció de l’entorn, que abasta una extensió de 21 Ha de bosc.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *