IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. SANTUARI DE LA MISERICÒRDIA. CANET DE MAR. EL MARESME

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria  vital del Josep Olivé Escarré, la dita   “ningú és profeta a casa seva” .

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant del Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar, que s’alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig.

Des de l’any 1520 és documentada la devoció en aquesta església d’una imatge mariana. Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita.

La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s’entronitzà una nova imatge i el 1857 es beneí un nou santuari, de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 – Barcelona, 1867) . El 1853 es col•locà la primera pedra.

El temple va patir un incendi l’any 1936, com a conseqüència dels aldarulls que provocava la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, això provocaria un conflicte bèl•lic del que sortirien victoriosos els revoltats, i en patirien les conseqüències de forma tràgica TOTES les persones honestes fins al dia d’avui.

La imatge de la Misericòrdia fou destruïda, i se’n feu una de nova, sufragada de forma VOLUNTÀRIA per la població en llegir commoguda la proclama de les noves ‘Autoritats ‘ ; per a superar les conseqüències «del horrible e infernal huracán marxista, dominado gloriosamente por nuestro heroico Ejército y nuestro invicto Caudillo» i es proposà que les famílies cooperessin amb el 2% dels ingressos, «ya procedan del trabajo, ya de otras fuentes o reservas». Als industrials es va demanar de cedir els seus obrers una hora setmanal a feines de reconstrucció.

En la reconstrucció del temple intervenien Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), i Pere Domènech i Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962) , no trobava cap dada de l’autor de la nova imatge de la Misericòrdia, ni dels pintors que treballaren al temple entre els anys 1997 i 2001. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email [email protected]

Dissortadament el Josep Salvany Blanch no sentia curiositat per aquest Santuari en la seva visita a Canet de Mar :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Canet%20de%20Mar/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Trobava una imatge de la Misericòrdia obra de Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 – Barcelona, 1943) conegut com LUCIANO ROISIN ‘ el fotografo catalán’ possiblement anterior a la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

I, una dels anys 50 del segle XX

Quan fèiem la visita i deixàvem el nostre llantió advertia que la imatge de la Verge canetenca, no és ‘portadora’ del infant Jesús, com si que ho son les de Reus i Moià, per citar-ne dues de catalanes. Esperem rebre explicació d’aquest fet al [email protected] per part de l’església catòlica i/o d’algun expert seglar en la iconografía de la Mare de Déu.

Us deixo un enllaç als Goigs; http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-misericordia.html

Acostumen a visitar els pobles de la costa passat l’estiu, ho fèiem en aquesta ocasió el dia 05.10.2016, i per efectes possiblement del escalfament global – que només neguen els estults – encara patíem alhora que per la calor, per la prolongació del turisme ‘estival’, que dificulta extraordinàriament el trànsit per aquestes poblacions que creixien exponencialment a partir dels anys 50/60 del segle XX durant la dictadura, i en l’actual ‘democraciola’ dissortadament hereva de ‘ tots els mals usos’ d’aquell regim corrupte.

Tenim una pèssima informació del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya que hem d’agrair bàsicament a la dictadura franquista, i als seus funcionaris, això és tant cert, com que de l’any 1978 ençà , sota la ‘Democraciola’ , NO s’ha fet des de les administracions publiques catalanes el que cabia esperar.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Segur, segur, segur, que al cel arriben també  les ‘bones noticies de Sant Savall’

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *