IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA . MONESTIR DE SANTA MARIA DE BELLPUIG DE LES AVELLANES. OS DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

Retratava al Josep Olivé Escarre, amb el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, situat al peu de la carretera de Balaguer a Àger, al fons de la imatge, el conjunt d’edificis és en bona part una construcció (o reconstrucció) del segle XX.

Patrimoni Gencat explica que de l’època fundacional (segle XII) conserva únicament el claustre romànic, format per arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes amb capitells llisos o pobrament treballats. Als angles i al centre, les galeries són reforçades per pilars cruciformes amb quatre columnes adossades.

L’església, de planta de creu llatina, és d’època gòtica. La mort del seu impulsor, el comte Ermengol d’Urgell, féu que quedés inacabada, amb una nau sensiblement escurçada que dóna a l’església la impressió d’un ampli creuer, en el qual s’obren l’absis central i quatre absidioles de planta rectangular. La coberta dels absis i del transsepte és amb voltes de creueria, mentre que la part original de la nau es cobreix amb fusteria. Al braç nord del creuer s’obre un portal gòtic. El conjunt és d’una gran simplicitat, defugint gairebé sistemàticament tot plantejament ornamental. Els treballs escultòrics quedaren reduïts a la portada i als capitells del claustre. També són d’època gòtica la sala capitular i el dormitori dels monjos.

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va nèixer a partir de la fusió el 1180 de dues comunitats premostrateses existents des del 1166 en aquelles rodalies. La nova comunitat, que seguia la regla de Sant Agustí, es convertí en la primera i principal casa premostratesa de tot el país, i a partir d’ella sorgiren les de Bonrepòs del Montsec, Sant Nicolau de Fondarella i Santa Maria d’Artà (Mallorca).

Impulsada pels comtes d’Urgell i per les donacions dels devots, esdevingué una gran propietària. El segle XVIII hi florí un moviment d’erudició històrica de fonts eclesiàstiques, amb els canonges Daniel Finestres, Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí, que influirien la universitat de Cervera i tot Catalunya. La comunitat s’estingí el 1835 i el monestir fou venut a particulars.

A finals del segle XIX (1894), l’ aleshores propietari del monestir, el banquer Agustí Santesmases Pujol, ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email [email protected] , en vengué els sarcòfags dels comtes Eremngol VII, de la seva esposa Dolça, del comte Eremengol X i del vescomte Àlvar de Cabrera, magnífics exemples d’arquitectura gòtica catalana, obrats en els primers decennis del segle XIV, i que avui són al Metropolitan Museum of Art (The Cloisters) de Nova York.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1907/03/18/pagina-5/33366735/pdf.html?search=Agust%C3%ADn%20Santesmases%20Pujol

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/els-urgell-cronica-dun-espoli.html

Des del 1910 el monestir és ocupat pel seminari i el noviciat dels germans maristes, que durant tot aquest segle han dut a terme importants obres de reforma del conjunt, entre les quals cal destacar la reconstrucció de la nau de l’església i la restauració del claustre romànic.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de les reformes a l’email [email protected] , a començaments del segle XX no era inhabitual que exercís aquesta funció un membre de la mateixa ordre religiosa.

També quan al topònim Os ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email [email protected]

El retratava també davant la façana de l’Arxiu Gavín, Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, de gran prestigi a casa nostra i àdhuc a Europa, on la UNESCO el reconeixia com l’arxiu particular més important.

https://monestiravellanes.wordpress.com/2008/06/20/larxiu-gavin-al-monestir-de-les-avellanes/

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Segur, segur, segur, que al cel arriben també  les ‘bones noticies de Sant Savall’

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *