IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. MIRAMAR. FIGUEROLA DEL CAMP. TARRAGONA.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria vital del Josep Olivé Escarré, la dita “ningú és profeta a casa seva” .

Retratava al Josep Olivé Escarré a la carretera que permet accedir des del Coll de Lilla a Miramar, un nucli agregat del municipi de Figuerola del Camp, situat a 660 metres d’altura al vessant oriental de la Serra de Miramar, al límit de les comarques de l’Alt Camp i de la Conca de Barberà.

El poble va originar-se a l’entorn d’un castell actualment desaparegut. L’estructura original de les cases, i de l’església, era la de construccions de caràcter fortificat, d’esquena a l’exterior, amb els murs disposats com una muralla.

Miramar, juntament amb Figuerola, pertanyia al castell de Prenafeta durant els segles XII i XIII.

A finals del segle XIII, el 1271, Berenguer de Puigverd donà el conjunt a Poblet. Miramar apareix documentat al llarg del segle XIV com a depenent de Poblet.

El 1367 Pere el Cerimoniós l’incorporà a la corona, i el 1414 Ferran d’Antequera el va vendre a Poblet.

El lloc de Miramar havia arribat a tenir 162 habitants el 1867, i des del 1857 tenia alcaldia pedània, al llarg però del segle XX s’ha produït un procés constant de despoblament ha convertit el poble en un nucli gairebé deshabitat, excepció feta de l’estiu, ja que algunes cases s’han adaptat com a segona residència. Hi ha un refugi de muntanya, i és un centre d’atracció excursionista.

No queda rastre del castell, que va ser el centre de l’origen del poble. La roca que suporta l’esglesiola de Sant Mateu fa una represa a l’altra banda del cementiri abandonat, únics vestigis del castell, encara que tots els edificis del poble constituïen la defensa amb les seves esquenes a l’exterior, els murs fent de muralla i els portals oberts dins el poblat.

 

 

 

El sostre demogràfic de Figuerola del Camp s’assolia al cesn de 1887 amb 855 ànimes, el sòl amb 203 habitants coincidia amb el primer cens desprès de la mort ‘ oficial’ del dictador l’any 1981, es tancava l’exercici 2016 amb 341habitants.

No em sabien donar resposta a la pregunta de si Miramar va tenir escola, i en relació a Figuerola del Camp, m’expliquen que compartia edifici amb el Sindicat Agrícola de Sant Jaume, al carrer del Solar, 17. M’agradarà tenir noticia a l’email [email protected] de l’autor d’aquest magnífic edifici, que lògicament no s’aixecava amb ‘nocturnitat i alevosia’, oi?: . També si és possible, de l’existència d’una escola – potser de caire parroquial ? – al nucli de Miramar.

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d’abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),…,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

“si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

 

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Segur, segur, segur, que al cel arriben també les ‘bones noticies de Sant Savall’

P/D

El Sr, FACE[VOX], m’agrada pensar que hi ha una – mala – persona al darrera d’aquestes decisions , em bloqueja i em diu ;

Potser heu utilitzat Facebook de manera que els nostres sistemes consideren inusual, fins i tot si no volíeu fer-ho. Podeu publicar-ho de nou en 7 dies

Rebia un nou missatge que perllongava 4 dies més el bloqueig.

Ara diuen que  estem ‘ en observació’

Per descomptat cap aclariment respecte a que consideren ‘inusual’ els seus sistemes.

Això, el bloqueig de FACE[VOX] no ens converteix en CATALANS EXCEPCIONALS, sembla que dissortadament tenen instruccions de torpedinar la nostra llengua.

Sou pregats de compartir aquests enllaços, tan com us sigui posible

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *