IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. L’AQUEDUCTE ROMÀ DE PINEDA DE MAR. EL GRAN OBLIDAT.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

Retratava al Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts , davant el que resta – encara – de l’aqüeducte romà de Pineda de Mar, que es troba a la vessant occidental del turó de la Guàrdia, sobre la riera de Pineda i prop de Can Cua. La seva construcció data aproximadament del segle III d.C.

Sembla que s’originava més amunt de Can Bofill i que el seu curs tenia tres quilometres i mig amb un desnivell de 40 metres. salvant en tot el recorregut quatre torrenteres mitjançant arcades. Proveïa d’aigua una vil.la romana que ha estat descoberta a Can Roig on hi havia una bassa per a regar

Actualment de l’aqüeducte es conserven tan sols quatre arcs i el començament d’un altre, que en total miden 29,30 metres de llargada. Les arcades són de mig punt sobre pilars de secció rectangular, lleugerament trapezoïdal. L’aparell constructiu és de pedra de color groguenc,rogenc i negre de diferents mides, tallades a cops de martell. Al sector inferior dels pilars,la pedra és més gran i més regular. A les arcades, en lloc de dovelles hi ha estrets trossos de pissarra que no mantenen la forma radial respecte el centre de l’arcada.

La canalització es desenvolupava a la riba esquerra de la riera, que aniria coberta, desfent-se en tres aqüeductes: el de la Font del Ferro, d’uns 3,12 metres; el de Can Cua, amb una longitud de 29,30 metres i set arcades, i el de Can Palau. En total, devia tenir una longitud de 3,5 Km., desapareixen en dos trams subterranis, i arribaria fins a Can Roig on havia el lacus. El material utilitzat als murs i les arcades és pedra lligada amb morter molt fort, del mateix terreny; a les voltes s’utilitzava pedra plana col•locada radialment. El tancament dels arcs era amb trossos pissarrosos. Els angles del canal eren reforçats amb Opus Signinum i aplanat amb calç. El lacus devia tenir aproximadament 13 metres de costat; la seva alçada es desconeix.

Les restes de l’aqüeducte romà de Pineda de Mar, en estat de ruïna pregona, necessiten una consolidació urgent que n’impedeixi l’enderroc definitiu.

Felicitem als governs locals, a la Diputación Provincial de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, al GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, i fins a la Comunitat Econòmica Europea; sense ells no hagués estat possible assolir un tal estat d’abandó i incúria.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Segur, segur, segur, que al cel arriben també  les ‘bones noticies de Sant Savall’

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *