IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. LA SUDA DE TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall

Malgrat la seva absència física – aquest és el primer Nadal que no el tenim fisicament entre nosaltres – , continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria vital del Josep Olivé Escarré, la dita “ningú és profeta a casa seva”

El Josep Olivé Escarré havia fet seu un pensament que de ben segur us ajudarà sempre; el temps no s’atura ni espera per ningú. Així que no t’aturis. Segueix endavant perquè en aquest moment ets el més vell que pots ser i el més jove que tornaràs a ser mai.

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora VergÉs, fins a l’antiga fortalesa àrab de la Suda a Tortosa, que domina la ciutat per la seva situació estratègica controlant el pas de l’Ebre.

Llegia que va ser ampliada amb fortificacions en època medieval i fins al segle XVII. De l’antiga edificació es conserven les muralles, arcades d’accés al recinte, la nau del Polvorí en forma de volta, una sala amb finestres triforades, el pati d’armes i un important conjunt de galeries subterrànies. Les muralles són de planta irregular resseguint la topografia del terreny, un seguit de torres i bestorres, com la del diamant o torre de Túbal, reforcen els paraments. Les muralles i torres foren escapçades i modificades per poder fer front a les necessitats artilleres de l’època moderna.

El sector central, la torre de l’homenatge i el cos d’edificació que hi ha al seu darrera, ha estat reconstruït en estil neogòtic, en instal•lar-s’hi el Parador Turístic Nacional. Els murs i defenses es continuen pels puigs veïns.

El castell és situat a l’antiga acròpolis romana, l’origen de la fortificació és de l’època àrab, del temps d’Abd-al-Rahman III (Còrdova, 7 de gener de 891 – 15 d’octubre del 961) . Amb l’ocupació cristiana, el Castell tindrà la funció de presó pública de la ciutat. En temps de Jaume I es converteix es residència reial. Pere el Cerimoniós ordenarà fer obres realitzades al Palau Reial.

En  el decurs del conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’Ebre esdevindrà tràgic camp de batalla en el que perdran la vida una munió de joves, qualificada com la ‘Quinta del biberó’, el Castell i la mateixa ciutat de Tortosa, foren objecte d’una greu destrucció.

Retratava la macabrilla que es conserva ara dins d’una urna de vidre al costat de la recepció del Parador Nacional.

Tortosa ha perdut gran part del seu patrimoni històric relacionat amb l’ocupació àrab per raons de pura subsistència física, les macabrilles per exemple es venien per un preu irrisori als col•leccionistes estrangers.

Recollim aquest fet patètic per deixar constància de la deixadesa de les Autoritats del REINO DE ESPAÑA pel que fa a la protecció del Patrimoni històric, particularment del que es trobava en terres catalanes.

Tortosa  havia  estat qualificada com “ la capital de la quinta província”, en vull deixar constància perquè a dia d’avui, la ciutat – en bona part per la inacció de les autoritats , tant  les de la  –Generalitat de Barcelona com les del REINO DE ESPAÑA –  pateix un evident aïllament en tots els àmbits.  

 

You may also like...

1 Response

  1. 22/02/2020

    […] obra de l’arquitecte Pau Monguió i Segura (Tarragona,1865- Barcelona, 1956), pujaríem fins a la Suda des d’on hi ha una vista excepcional de la ciutat i del seu entorn, per continuar fins a Tivenys […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *