IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. LA CIUTADELLA DE ROSES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

Visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés la ciutadella de Roses, situada a l’entrada de la vila per la carretera que ve Figueres.

Patrimoni Gencat
 ens diu que presenta una forma de pentàgon irregular d’uns 1013 metres de diàmetre, estructurat en dos nivells defensius concèntrics. El primer nivell està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. Passat el gran fossat que l’envolta es troba el segon nivell emmurallat, amb les arestes protegides per baluards. Els cinc baluards es coneixen amb els noms de Sant Joan i Sant Jordi a l’oest, Sant Andreu al nord, i Sant Jaume i Santa Maria a l’est, aquest últim desaparegut. Al seu lloc hi ha diverses edificacions. Els altres estan malmesos. Els murs que uneixen els baluards estan atalussats exteriorment, i reforçats amb contraforts i terraplens de terra, per la banda interior. Mantenen una alçada d’uns nou metres i tenen un cordó decoratiu que separa l’escarpa del parapet. Es conserven les dues portes originàries d’accés al recinte. La façana principal està orientada al sud i s’hi troba la porta de Mar, que estava defensada per una barbacana de la només queden els fonaments. Bastida amb carreus regulars de pedra calcària, a mode d’arc triomfal. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard.

A l’interior del recinte de la ciutadella es conserva, en part, l’antic circuït emmurallat medieval de la ciutat de Roses que, com s’ha vist, fou aprofitat per construir la nova ciutadella. Es tracta de les restes de muralles i torres tant del primer recinte defensiu d’època alt medieval, com de les posteriors reformes i ampliacions del període baix medieval. En relació al primer recinte també es conserven les restes de la basílica benedictina del monestir de Santa maria de Roses i els elements que l’acompanyen.

 

L’any 1543 es fa el projecte de Luis Pizaño ( + Laredo el 5 de octubre de 1550 ),enginyer militar , que s’havia encarregat de millorar les fortificacions de Pamplona, San Sebastian, Fuenterrabía, Perpinyà,.. , de fortificar la vila de Roses amb obra de terra.

L’any 1545 es refà el projecte: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval.

L’any 1553, Giovanni Battista Calvi (Milà, Llombardia, 1525 – Perpinyà, 1562) s’incorpora als treballs. El projecte definitiu preveu els cinc baluards de pedra.
http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/6-urbanisme/554497-lenginyer-calvi-es-queda-sense-carrer-a-roses.html

Entre els segles XVIII i XIX, la ciutadella participa en diferents conflictes bèl•lics.

L’any 1915 deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d’Hisenda.

L’any 1927 s’enderroca el baluard de Santa Maria.

L’any 1961 es fa la declaració de Monument Nacional que garanteix la preservació del monument.

Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia, poseu  Roses, l’Empordà  sobirà, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, Donald John Trump, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu, Alexander Boris de Pfeffel Johnson, Vladímir Vladímirovich Putin – per no fer esment dels que patim de forma directa – ; el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase de l’Ermessenda de Valrà, ‘el demà NO existeix ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *