IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. IN MEMORIAN. CASTELL DE COANER. SANT MATEU DE BAGES

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall

Malgrat la seva absència física – aquest és el primer Nadal que no el tenim fisicament entre nosaltres – , continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria vital del Josep Olivé Escarré, la dita “ningú és profeta a casa seva”

El Josep Olivé Escarré  havia fet seu un pensament que de ben segur us ajudarà sempre;  el temps no s’atura ni espera per ningú. Així que no t’aturis. Segueix endavant perquè  en aquest moment ets el més vell que pots ser i el més jove que tornaràs a ser mai.

Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 – Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)[1] eminent lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de l’Onomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, proposava el sentit, boscúria, selva, …, està fora de dubte que la major de topònims son descriptius, i avui si us arribeu fins a Coaner podreu comprovar amb els vostres ulls quan encertada era la tesis del mestre.

Coromines va ser un dels principals especialistes en lingüística romànica. Tenia un gran coneixement del català, occità i castellà, i també de la lingüística indoeuropea i aràbiga. El fet d’haver nascut a Catalunya, no va minvar el seu prestigi internacional, si lògicament dins d’algun àmbit de la ‘cultura castellana’ que negaria a Déu, si s’expressés en la nostra llengua.

Llegia a patrimoni Gencat; de l’antic castell de Coaner només resta la torre de planta circular situada sobre un tossal i al costat d’una masia, prop de l’església romànica de Sant Julià. La torre de Coaner és una construcció creada com a torre de defensa col•lectiva. La construcció té una alçada de 16,4 m i un diàmetre exterior de 7,3 m. Exteriorment es troba ben conservada i posa de manifest una certa adustesa en no tenir gairebé obertures però que manté encara l’emmerletat com a element defensiu. A l’alçada del primer pis hi ha la porta de reduïdes dimensions al costat de llevant. Fou construïda amb carreus petits i calç per a donar-li permanència, en filades desiguals. S’aprecia una clara línia de separació entre la part més alta i la part baixa, que podria correspondre a la separació entre dos pisos. A la part superior s’ha utilitzat un material més petit per a alleugerir pes.

A l’interior es conserven uns grafits datats al segle XIII o XIV.

Trobem documentat el castell de “Codener” en una data compresa entre els anys 1068 i 1095; així, almenys a partir de la onzena centúria, podem assenyalar la existència del castell. La propietat de la fortalesa s’incorporà, el segle XV, a la casa dels Cardona, i ja no en sortí fins la extinció dels senyorius.

“Codener” figura entre altres “castellum” jurats per Ramon Bernat de Castelladral al comte de Cerdanya, durant la segona meitat del segle XI. El 1381, el rei Pere “el Cerimoniós” va vendre el castell al noble Francesc de Perellós (+ 1384). El 1400, el rei Martí incorporà a la Corona diversos drets sobre Coaner, i no trigà Coaner a esdevenir un indret de domini cardoní.

Coaner, sempre havia estat un poble independent, amb el seu propi batlle i comú (la forma arcaica de l’ajuntament actual), durant la creació dels termes municipals a mitjans del segle XIX, va ser agregat de Sant Mateu de Bages, la centralització política del govern és sens dubte un factor a tenir en compte a l’hora d’avaluar la decadència del lloc.

En ens anys foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República., les dures condicions de vida al camp varen fer marxar la major part dels seus habitants. No en va ser tampoc aliena la manca de carreteres asfaltades o vies de comunicació que l’unissin amb els pobles veïns – fet que continua succeint quan superem ja el 80 AÑO TRIUNFAL – tampoc la duresa de l’orografia del terreny, que contribueix a l’aïllament del lloc, tot plegat en motivà la despoblació, que només seria reversible en una Catalunya sobirana.

L’any 2001 es portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte de restauració i consolidació de la mateixa, permetent establir diferents fases constructives del conjunt. La torre fou aixecada al segle X, i el recinte fortificat s’expandí durant el segle següent. Posteriorment, als segles XII-XIII es van fer noves modificacions i ampliacions. Cap al 1300 i fins el segle XV es remodelà la torre i el castell. Encara es faria alguna modificació més durant l’època moderna i finalment, al segle XVII, el castell s’abandonà com a lloc residencial.

No trobava cap dada del Mas Serra, sou pregats de fer-nos-en cinc cèntims a l’email [email protected]

Sant Mateu de Bages té una superfície de 102,93 km², i tanca l’any 2014 amb 644 habitants.

La comarca del Barcelonès té una superfície de 144,72 km² , Catalunya, pateix d’una distribució anàrquica de la seva població. Aquest problema – que ho és i greu – només podria trobar solució en el marc d’una Catalunya sobirana.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Desitgem que els canvis a l’equip de govern a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall no frustrin les expectatives d’arranjament del darrer tram del carrer del Calvari, oi?.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/bones-noticies-de-sant-llorenc-de-savall/
Intuïm una repetició – molt sonada – de la història de Samso i Dalila . la recordeu ?.

P/D
El Sr, FACE[VOX], m’agrada pensar que hi ha una – mala – persona al darrera d’aquestes decisions , em bloqueja i em diu ;

Potser heu utilitzat Facebook de manera que els nostres sistemes consideren inusual, fins i tot si no volíeu fer-ho. Podeu publicar-ho de nou en 7 dies
Rebia un nou missatge que perllongava 4 dies més el bloqueig.
Ara diuen que estem ‘ en observació’

Per descomptat cap aclariment respecte a que consideren ‘inusual’ els seus sistemes.

Això, el bloqueig de FACE[VOX] no ens converteix en CATALANS EXCEPCIONALS, sembla que dissortadament tenen instruccions de torpedinar la nostra llengua.

Sou pregats de compartir aquests enllaços, tan com us sigui posible

 

 

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *