IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. IN MEMORIAM. PEROT ROCAGUINADA. ORISTÀ. EL LLUÇANÈS. OSONA.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor el dia 6.05.2019, i les seves despulles eren enterrades el dia 7.05.2019, al cementiri de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant les restes de la dessolada masia on va néixer Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 – Nàpols?, 1635?), la casa presenta un estat de ruïna total, aixecada damunt la roca nua, amb un perfecte control dels camins que hi arriben, el mas devia ser una veritable fortalesa; altrament les terres majoritàriament de secà ens diuen que essent el cinquè de set germans; Perot va haver de buscar-se la vida des de la seva infantesa ; el trobem l’any 1602 a Vic aprenent un ofici, i com a conseqüència d’una baralla amb la guàrdia del palau bisbal, sota les ordres del bisbe Francisco Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 – Vic, 27 d’abril de 1607) cap dels cadells, començarà la seva vida de bandoler nyerro.

La notorietat pública d’en Perot Rocaguinarda, comença amb la intervenció d’un bisbe ‘polític’ , i acaba l’any 1.611, quan Francisco Hurtado de Mendoza Cárdenas (?, ? – Barcelona, 14 de octubre de 1615), com a virrei de Catalunya gestionarà, a contracor, l’indult del bandoler. Hi ha constància escrita que a primers d’octubre d’aquell mateix anys, marxa a Nàpols com a oficial de l’exèrcit, es desconeix quan va morir però el 1.635 encara vivia exercint de militar a Itàlia.

La fama d’en Perot, farà que se li atorgui un paper en el Quixot, on certament se li adjudica més el paper de lluitador per la llibertat, que el de lladre del camí ral. Més enllà de l’oportunisme de citar un personatge rellevant de l’època, no hi ha cap constància d’un coneixement personal, entre l’autor del Quixot i en Rocaguinarda. Inversament podem dir en relació amb Mn. Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (, Tortosa, Baix Ebre, ca. 1578 o 1579 ) , ‘Vicenç Garcia’ , el Rector – Poeta de Vallfogona de Riucorb, amb qui possiblement tingué una bona amistat.

Perot Rocaguinarda feia famós el crit “a carn, a carn” amb que alhora que esperonava als seus homes, paralitzava d’espant als seus enemics.

Ahir, avui, demà, s’intentarà des dels Partits de l’Eix del Mal jugar amb  els adjectius ‘polítics’ , més enllà de la seva infinita estultícia, almenys a Catalunya, la divisió era, és, i serà, entre nyerros i cadells.

Sembla que els nyerros SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE,  van al cel.

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *