IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. IN MEMORIAM. PEROT ROCAGUINADA. ORISTÀ. EL LLUÇANÈS. OSONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall.

El Josep tenia molta devoció a la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenyà, coneguda també com la Mare de Déu de la Bona Sort.  El seu màxim temor era el de passar els seus darrers dies  patint, tancat en una habitació i  sense rebre visites.  La intercessió de la Mare de Déu, el deslliurava  de viure/veure/patir aquesta ignominiosa situació en al que s’han trobat i es troben tantes i tantes persones grans.  

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant les restes de la dessolada masia on va néixer Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 – Nàpols?, 1635?), la casa presenta un estat de ruïna total, aixecada damunt la roca nua, amb un perfecte control dels camins que hi arriben, el mas devia ser una veritable fortalesa; altrament les terres majoritàriament de secà ens diuen que essent el cinquè de set germans; Perot va haver de buscar-se la vida des de la seva infantesa ; el trobem l’any 1602 a Vic aprenent un ofici, i com a conseqüència d’una baralla amb la guàrdia del palau bisbal, sota les ordres del bisbe Francisco Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 – Vic, 27 d’abril de 1607) cap dels cadells, començarà la seva vida de bandoler nyerro.

La notorietat pública d’en Perot Rocaguinarda, comença amb la intervenció d’un bisbe ‘polític’ , i acaba l’any 1.611, quan Francisco Hurtado de Mendoza Cárdenas (?, ? – Barcelona, 14 de octubre de 1615), com a virrei de Catalunya gestionarà, a contracor, l’indult del bandoler. Hi ha constància escrita que a primers d’octubre d’aquell mateix anys, marxa a Nàpols com a oficial de l’exèrcit, es desconeix quan va morir però el 1.635 encara vivia exercint de militar a Itàlia.

La fama d’en Perot, farà que se li atorgui un paper en el Quixot, on certament se li adjudica més el paper de lluitador per la llibertat, que el de lladre del camí ral. Més enllà de l’oportunisme de citar un personatge rellevant de l’època, no hi ha cap constància d’un coneixement personal, entre l’autor del Quixot i en Rocaguinarda. Inversament podem dir en relació amb Mn. Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (, Tortosa, Baix Ebre, ca. 1578 o 1579 ) , ‘Vicenç Garcia’ , el Rector – Poeta de Vallfogona de Riucorb, amb qui possiblement tingué una bona amistat.

Perot Rocaguinarda feia famós el crit “a carn, a carn” amb que alhora que esperonava als seus homes, paralitzava d’espant als seus enemics.

Avui es permetrà que la quitxalla surti al carrer  durant una hora, es passa doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.

Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’   però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes  per milió  d’habitants de la Covid.19, i el del món.

https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html     

Malgrat  aquest èxit de la centralització política i administrativa,  no ens sembla adequat recolzar  la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)

https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html

Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *