IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA . IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DEL CASTELL DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES . EL SOLSONÈS. LLEIDA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) amb les restes de l’església del Sant Pere i del Castell de Madrona al fons, o feia en una posició diferent a la que l’any 1913 hi feia Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 – ibídem, 22 de juny de 1923). Avui, quasi enrunada, s’alça encara la casa coneguda com l’Hostal de Madrona, que atenen a la fotografia que contradiu el text de la fitxa 14 de 113 del Catàleg de Masies , no existia en aquella data :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

 

Patrimoni Gencat ens explica que l’església de Sant Pere, era un edifici d’una nau coberta amb volta de canó, absis rodó i construïda directament sobre la roca. Tenia un arc presbiteral i un arc toral de mig punt. Actualment la teulada ha desaparegut, a l’igual que la volta i el mur de migdia de l’església. L’absis i la nau fins a l’arc toral estan orientats a llevant. La porta es troba al frontis, descentrada degut a la presència d’una voluminosa punta de roca que avança per davant del frontis amagant-lo en part; és d’arc de mig punt adovellat, més baixa a l’exterior que a l’interior. Més amunt de la porta hi ha una finestra geminada a l’exterior i d’arc de mig punt adovellat a la cara interior; la columna que té al centre no té base, és un prisma quadrangular amb els angles a bisell i el capitell té forma trapezoïdal decorat amb dos bossells. A l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada adovellada i un altre més baixa d’una esqueixada i amb sortides rectangulars. El mur exterior de l’absis està decorat amb un fris d’arquets cecs en series de dos entre lesenes que tenen forma de semicolumnes, les quals arrenquen d’un alt podi. A l’absis hi ha dues pedres esculpides, segurament provinents d’un altre edifici, on es representa una tija ondulada amb fulles de palmeta emmarcada a dalt a baix per un fris de dents de serra. Damunt del mur de tramuntana, i seguint la direcció del carener de la teulada, hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls.

A l’interior encara son visibles les restes de la cripta que, segons Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d’octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 estava coberta amb volta d’aresta. Degut a l’existència de la cripta el presbiteri queda elevat. El parament és de carreus ben tallats i units en fileres regulars.

Al presbiteri de la nau central hi ha les restes de pintures murals, molt degradades, on es poden veure algunes figures molt borroses i restes de la decoració en bandes, tot en tons vermellosos i grocs. Segurament són del segle XIV-XV.

Al museu Diocesà i Comarcal de Solsona es conserven tres semicapitells que provenen d’aquesta cripta; en un hi ha decoració vegetal i té la inscripció “URIM”, en l’altre es representen dos centaures enfrontats i en el tercer es pot veure la inscripció “MIRUS ME FECIT” i un home barbat, dempeus, amb els braços doblegats i alçats i amb un barret del que surten unes tiges que ell agafa amb les mans.

L’ església ‘ vella’ de Sant Pere de Madrona pertanyia a la Canònica de Solsona, per donació feta a la mateixa per Armengol (o Ermengol) V d’Urgell, anomenat el de Mollerussa ( 1078 – Lleó , 1102 ), va ser comte d’Urgell entre (1092-1014 de setembre de 1102)a la seva dona María Pérez, filla de Pedro Ansúrez (c. 1037-Valladolid, 1118) Comte de Liébana, Carrión i Saldaña, i senyor de Valladolid.

Del castell en queden restes del setial, confoses amb les de l’antiga rectoria, feta sobre els vells murs.

El Josep Olivé Escarré té una extensa col•lecció de fotografies de Catalunya ( +  3000 ) en color 13 X 18  ,  la raó per la qual insisteix en aparèixer  és per evidenciar que els indrets son accesibles fin per a persones de la seva edat, 91 anys.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya – més de 3000 imatges – que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Segur, segur, segur, que al cel arriben també  les ‘bones noticies de Sant Savall’

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *