IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. IN MEMORIAM DE L’ESCOLA D’OLIOLA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor,  el  6.05.2019 a Castellar  del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç  Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

Continuàvem la nostra peregrinació per Catalunya intentant recuperar la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, encara que havíem superat amb escreix els 1100, intueixo que només en tenim com a molt un terç. Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l’email [email protected]

Retratava al Josep Olivé Escarré assentat en un banc al costat d’un veí d’Oliola que ens explicava que en aquell indret, prop de l’església de Sant Tirs, on ara hi ha un mirador, hi havia l’escola d’Oliola.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/fons-josep-olive-escarre-de-fotografia-monumental-de-catalunya-sant-llorenc-savall/

M’explicaven que desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, damunt del govern LEGÍTIM de la II República, es construïa un nou edifici a la part baixa de la població.

En la meva visita a Coscó retratava l’edifici restaurat de l’escola, i dissortadament no trobava cap persona a Claret i a Meravella, per a preguntar-li si havien tingut escola.

S’acostuma a dir – no hi havia ni Déu – quan es vol deixar clar que en un indret no s’hi ha trobat a cap persona; sortosament en la nostra recerca pel terme d’Oliola, tant el Josep Olivé Escarré, com l’Antonio Mora Vergés, podem afirmar que Déu continua en aquells paratges oblidats per les administracions públiques. 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email [email protected] , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ),  farà de ben segur de  mitjancer davant el Creador perquè s’assoleixin els legítims desitjos dels catalans.

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *