IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. HOTEL SANT ROC. SOLSONA. SOLSONÈS.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor el dia 6.05.2019, i les seves despulles eren enterrades el dia 7.05.2019, al cementiri de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

Els documents i fotografies de l’Arxiu del Josep Olivé Escarré es lliuraran a l’Arxiu Gavin, dèiem però, al Cercle d’Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, que podien escanejar TOT el que els sembli que té interès local. Els originals i una còpia digital seran lliurats a l’Arxiu Gavín.

Agrairem però, al Cercle d’Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall que no es demorin en dur-ho a la pràctica.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’Hotel Sant Roc de Solsona.

L’edifici fou construït a començaments de segle XX , pels arquitectes , Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914), i Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877- ídem, 1937), per encàrrec , d’Isidre Guitart Sort ( conegut com Galtanegra, per una taca de naixement que tenia a la cara ) nascut a Alinyà, a la comarca del Solsonès, al límit quasi amb la comarca de l’Urgell sobirà.
http://elblogdelsenyori.blogspot.com.es/2017/08/hotel-sant-roc-i-2.html

L’Isidre Guitart Sort Transports , va fundar Galtanegra, una empresa d’autobusos que va estar en servei gran part del segle XX quan l’empresa Hispano Manresana va tancar. Fou creada l’any 1922, els seus vehicles es caracteritzaven pel seu color vermell.
http://calders.cat/files/doc238/calidoscopi-3-.pdf

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de dos cossos, en forma de creu llatina, de planta rectangular i teulada a dues vessants. L’edifici central està orientat est-oest, la façana principal a la cara est, amb el capcer escalonat. Hi ha tres pisos, a part de la planta baixa, els tres amb finestres decorades igual que el capcer i escalonades. A la part inferior, tres grans arcades d’arc apuntat, que donen pas a l’escala de pedra picada que condueix a l’interior de l’edifici.

A la part nord-oest, torre de grans dimensions que sobresurt per damunt de l’edifici i coberta a quatre vessants. A la cara nord-est, gran terrassa, amb barana de ferro forjat. A la cara sud-est, un mirador amb finestres escalonades i coberta a quatre vessants. Totes les façanes estan arrebossades i decorades amb decoracions florals de color marró. Hi ha una entrada a la cara sud que dona a un gran pati amb sol de pedra.

Els seus primers anys, personalitats d’arreu de Catalunya, com el president de la Generalitat, Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[ – Barcelona, 25 de desembre de 1933) – que patia també una tràgica peripècia vital, com l’actual President Carles Puigdemont i Casamajó ( Amer, la Selva, Girona, 29 de desembre de 1962) – feren estada al Gran Hotel, tal com era qualificat per la premsa barcelonina del moment. En poc temps va adquirir una gran reputació arreu de Catalunya, gràcies a la categoria i prestigi que hom li atribuïa. A llargs dels anys següents, una encertada direcció propicià que fos escenari de moltes manifestacions socioculturals i celebracions, tant de la ciutat com de la comarca.

L’any 2002 es portà a terme una rehabilitació total, i el 15 d’agost de 2004, coincidint amb el 75è aniversari s’inaugurà la segona etapa de l’establiment amb la incorporació de dos restaurants: El Buffi i El Petit Buffi. Actualment té una categoria de 4 estrelles.

He tingut ocasió de gaudir de les seves instal·lacions, em companyia de la meva esposa, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i us ho recomano molt.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *