IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. HIPOGEU CASANOVAS i TERRATS. LLORET DE MAR.COSTA BRAVA. LA SELVA. GIRONA.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall

Malgrat la seva absència física – aquest és el primer Nadal que no el tenim fisicament entre nosaltres – , continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria vital del Josep Olivé Escarré, la dita “ningú és profeta a casa seva”

El Josep Olivé Escarré havia fet seu un pensament que de ben segur us ajudarà sempre; el temps no s’atura ni espera per ningú. Així que no t’aturis. Segueix endavant perquè en aquest moment ets el més vell que pots ser i el més jove que tornaràs a ser mai.

L’Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 – 1903), amb la col•laboració per que fa l’escultura de l’Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 – 2 de juliol de 1933); i en la serralleria de Manuel Ballarín y Lancuentra (Aragón ? , 1863 – Biescas (Huesca), 23 de setembre de 1915), duia a terme aquí possiblement una de les seves darreres obres, en la descripció es parla de ‘ panteó’, però nosaltres farem servir la denominació hipogeu, davant del qual es situava el Josep Olivé Escarré per immortalitzar aquesta visita.

L’estructura està integrada per tres pisos o zones que constitueixen la base del monument. Sobre aquesta descansarà el fals sarcòfag que al mateix temps és el punt de partida de les columnes que sostenen el remat superior que es projecte en forma d’agulla. En la part baixa trobem el basament estrellat, que és el punt neuràlgic ja que sobre ell descansa i recau tot el pes d’aquest monument funerari de caire mastodòntic. En un estrat intermig i sobre les espatlles de dos éssers característics del regne marí, segurament tritons com així ho anuncien les escates i aletes que presenten, trobem el sarcòfag el qual està àmpliament ornat per les dues cares. En la cara principal apareixen quatre personatge sostentant, respectivament en les seves mans, rotlles de pergamí desplegats i escuts en format d’heràldica. Els quatre personatges estan resolts en un format de mig relleu, ja que sobresurten poc respecte del pla de la composició. Les vestimentes estan bastant ben aconseguides com així ho demostren els plecs de les túniques o els drapejats de les casulles. Podríem dir que la part més ben aconseguida la trobem en les mans, i pentinats, però sobretot en els rostres personalitzats, tot i que presenten una expressió bastant freda. Per la seva banda la part posterior està ornada amb una opolenta i carnosa decoració de tall vegetal. Del sarcòfag arranquen els feixos de quatre columnes les quals estan coronades amb capitells florals i ornades respectivament amb gàrgoles i rematades amb pinacles, complementats amb petites corones que imiten a escala més petita la central. Aquestes columnes, d’aparença més aviat fràgil, sostenen un frondós i opulent dosser de tall vegetal i floral, del qual arrenca l’agulla. El dosser cimejat per aquesta agulla aixopluga una enorme clau que conté el monograma de Crist. L’edicle coronat pel Crismó i aixecat sobre el sarcòfag es consagra, per una banda, a recordar la mort de la divinitat, però especialment connota la salvació i victòria sobre la mort referida a un cos superior que no ens permet ometre paral•lelament la potencialitat de l’Església i de l’ordre que regeix i que queda constituït com a mitjà per aconseguir la immortalitat. L’agulla queda interrompuda per una corona rematada amb una creu en el punt àlgid del monument.

El monument de caire funerari està impregnat d’una atmosfera de caràcter ogival o goticista. La prova d’aquesta factura gòtica present en el monument la trobem en el tipus de lletra emprada en les inscripcions de la tomba. Es poden diferenciar fins a tres tipus de llegendes integrades en la tomba. D’una banda destaca la cartela que corona el sarcòfag on consta a la part frontal el text: “Família : Casanovas : y : Terrats” i al dors: “ANY MCMIII”. D’una altra trobem les làpides que clouen els extrems curts de la caixa sepulcral; en una hi ha els noms dels sepultats: “Aquí : reposan : las // despulles : mortals // de // D : Joseph Casanovas : y : Macaya // D. Francisca : Terrats : y : Terrats // D. Emilia : Casanovas : y : Terrats // y’ls : fills : d’aquesta. // R : I : P :”; a l’altra un fragment del passatge de la resurrecció de Llatzer segons l’Evangeli de Sant Joan: “Qui : credit : in : me // etiam si : mortuus : fuerit: vivet // et : omnis : qui : vivit : et : credit : in : me // non : morietur : in : aeternum // Joan : XI : 25 :”. Finalment cal aludir a la inscripció llatina que recorre tot el perímetre del sarcòfag per la seva vora superior: “Vocabis : me, / et : ego : respondebo : tibi : / operi : manuum // tuarum : porriges : dexteram // Scio : enim : quod / Redemptor : meus vivit / et : in : novissimo // die : de : terra : sureccturus sum”, text que correspon a dos verset del llibre de Job (Job 14:15 i 19:25).

El Cementiri de Lloret de Mar és una més de les ‘atraccions’ turístiques d’aquesta població, i això tant per l’amplitud d’horaris, com pel fet que des del Consistori local no s’han imposat restriccions als visitants.

Poseu el Cementiri Municipal, la Vila de Lloret de Mar, la comarca de la Selva, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Tenim gent MOLT ineficaç i corrupta l davant de bona part de les Institucions Públiques mundials, alguns fins neguen l’evidència del canvi climàtic, no feu projectes a llarg termini, llevat de canvis radicals, el desastre és imminent.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *