IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. FONT DEL LLEÓ. CALDES DE MONTBUI. VALLÈS ORIENTAL.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall

Malgrat la seva absència física – aquest és el primer Nadal que no el tenim fisicament entre nosaltres – , continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria vital del Josep Olivé Escarré, la dita “ningú és profeta a casa seva”

El Josep Olivé Escarré havia fet seu un pensament que de ben segur us ajudarà sempre; el temps no s’atura ni espera per ningú. Així que no t’aturis. Segueix endavant perquè en aquest moment ets el més vell que pots ser i el més jove que tornaràs a ser mai.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall

Malgrat la seva absència física – aquest és el primer Nadal que no el tenim fisicament entre nosaltres – , continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria vital del Josep Olivé Escarré, la dita “ningú és profeta a casa seva”

El Josep Olivé Escarré havia fet seu un pensament que de ben segur us ajudarà sempre; el temps no s’atura ni espera per ningú. Així que no t’aturis. Segueix endavant perquè en aquest moment ets el més vell que pots ser i el més jove que tornaràs a ser mai.

Retratava al Josep Oivé Escarré a la Font del Lleó de Caldes de Montbui, de la que ens explica Patrimoni Gencat ; que la part més antiga de la font és el cap del lleó per on surt l’aigua.

Les primeres dades de la seva construcció es troben l’any 1581. El 1822 fou renovada considerablement, i la seva última restauració fou realitzada l’any 1927 per l’arquitecte de la segona generació modernista Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 – la Garriga, 15 de setembre de 1937 )que fou durant molt de temps arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l’escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 – 2 de juliol de 1933) (es pot apreciar la inscripció del seu nomde la font), essent aquesta última renovació, la més important i la que dóna nom a la imatge actual.

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 – la Garriga, 15 de setembre de 1937 )

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 – 2 de juliol de 1933)

Antigament es deia Font dels Escaldadors, ja que a part de tenir un ús públic tenia un ús professional, la dels escaldadors de vímec. Al costat de la font i seguint l’antic traçat del torrent de Salser, hi havia unes basses per a fer l’oli. La primera bassa la va fer construir en Ramon Berenguer III a principis del segle XII. Aquestes basses es deien: Bassa del Rei i Bassa de Sant Joan, i actualment és probable que es trobin sota el carrer de Joan Samsó.

Se situa a la Plaça del Lleó, centre neuràlgic de l’antiga i actual vila, formant part de la zona més monumental de la població. Està envoltada d’una arquitectura fonamentalment d’aquest segle, força heterogènia, a causa de les nombroses reconstruccions i restauracions. La plaça limita amb els carrers de Joan Samsó (Forn), Barcelona, Santa Susanna, Pont, Vic i Nou. El nom de la plaça de la Font del Lleó fou donat per l’Ajuntament l’any 1979, encara que antigament i en diverses ocasions ja se’n digué, perquè en la plaça hi havia la Font del Lleó

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Desitgem que els canvis a l’equip de govern a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall no frustrin les expectatives d’arranjament del darrer tram del carrer del Calvari, oi?.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/bones-noticies-de-sant-llorenc-de-savall/
Intuïm una repetició – molt sonada – de la història de Samso i Dalila . la recordeu ?.

P/D
El Sr, FACE[VOX], m’agrada pensar que hi ha una – mala – persona al darrera d’aquestes decisions , em bloqueja i em diu ;

Potser heu utilitzat Facebook de manera que els nostres sistemes consideren inusual, fins i tot si no volíeu fer-ho. Podeu publicar-ho de nou en 7 dies
Rebia un nou missatge que perllongava 4 dies més el bloqueig.
Ara diuen que estem ‘ en observació’

Per descomptat cap aclariment respecte a que consideren ‘inusual’ els seus sistemes.

Això, el bloqueig de FACE[VOX] no ens converteix en CATALANS EXCEPCIONALS, sembla que dissortadament tenen instruccions de torpedinar la nostra llengua.

Sou pregats de compartir aquests enllaços, tan com us sigui posible

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *