IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. PUJALS DELS CAVALLERS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall

Malgrat la seva absència física – aquest és el primer Nadal que no el tenim fisicament entre nosaltres – , continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria vital del Josep Olivé Escarré, la dita “ningú és profeta a casa seva”

El Josep Olivé Escarré havia fet seu un pensament que de ben segur us ajudarà sempre; el temps no s’atura ni espera per ningú. Així que no t’aturis. Segueix endavant perquè en aquest moment ets el més vell que pots ser i el més jove que tornaràs a ser mai.

Costa retratar l’església parroquial de Pujals dels Cavallers, avui al terme de Cornellà del Terri, està situada en una petita elevació, i quasi engolida per un edifici en la seva part posterior i lateral dreta.

 

Patrimoni Gencat ens diu que és un temple de nau única, planta rectangular amb absis i dues capelletes laterals de construcció posterior. Les parets portants són en bona part fetes amb carreus de diferents mides. La nau és coberta amb volta de mig punt i teulada a dues vessants. Presenta un campanar amb espadanya cobert amb teulada. A sobre de la volta hi ha restes de l’antiga coberta que hauria anat directament suportada a sobre d’ella. Inicialment l’edifici era romànic i posteriorment presentà ampliacions realitzades en el segle XVII.

La porta principal presenta una ferramenta de forja, la fusta, ja força gastada, és de xiprer. Té un forrellat senzill, sense cap tipus d’ornamentació i un pany amb sobrepany quadrat, amb quatre cares corbades i els vèrtex amb sageta que subjecta un clau de cabota grossa. Només tres dels claus són d’època. La porta està reforçada amb les típiques espirals romàniques: un plançó acanalat partit en dos pels extrems que es cargolen un per cada banda. La porta va ser restaurada l’any 1655, data que fou gravada a la fusta i que es pot veure clarament com ocupa el lloc on hi havia una de les espirals.

A l’interior de l’església hi ha una talla de Sant Antoni amb el Nen, del segle XVII, restaurada.

Fotografia de Dolors Casanovas i Ramon Maria Castells

Per nomenclàtors del segle XV se sap que, des d’abans, aquesta parròquia era dedicada a Santa Eulàlia, i el seu mossèn assistia als sínodes celebrats a Girona. En un visita realitzada pel bisbe de Girona, l’any 1363, va comprovar el mal estat en que es trobava la teulada de l’església, i que la parròquia no podia pagar les obres de millora.

L’any 1420 el bisbe Andreu Bertran ordenà que el Santíssim Sagrament fos guardat en un tabernacle o sagrari.

Cap al segle XVII es va reformar la fàbrica de temple. En concret, es van construir dues capelletes laterals i la sagristia.

No ens era possible accedir al temple, tampoc trobàvem cap ésser humà per a preguntar-li si abans de la dictadura franquista hi havia escola a Sant Andreu, i ens cas afirmatiu on es feien les classes

És bo recordar que a Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas – s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims – es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove – que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email [email protected] , posar ‘ en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.

Hi ha una pregunta que em corseca; com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.

Als que han permès i/o propiciat el lamentable estat en que es troba el patrimoni històric de Catalunya, felicitats, a ells, als seus fills, nets i família tota. Esperem i desitgem que la seva ‘tasca’ no quedi en l’oblit.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Desitgem que els canvis a l’equip de govern a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall no frustrin les expectatives d’arranjament del darrer tram del carrer del Calvari, oi?.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/bones-noticies-de-sant-llorenc-de-savall/
Intuïm una repetició – molt sonada – de la història de Samso i Dalila . la recordeu ?.

P/D
El Sr, FACE[VOX], m’agrada pensar que hi ha una – mala – persona al darrera d’aquestes decisions , em bloqueja i em diu ;

Potser heu utilitzat Facebook de manera que els nostres sistemes consideren inusual, fins i tot si no volíeu fer-ho. Podeu publicar-ho de nou en 7 dies
Rebia un nou missatge que perllongava 4 dies més el bloqueig.
Ara diuen que estem ‘ en observació’

Per descomptat cap aclariment respecte a que consideren ‘inusual’ els seus sistemes.

Això, el bloqueig de FACE[VOX] no ens converteix en CATALANS EXCEPCIONALS, sembla que dissortadament tenen instruccions de torpedinar la nostra llengua.

Sou pregats de compartir aquests enllaços, tan com us sigui posible

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *