IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CAMÓS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall

Malgrat la seva absència física – aquest és el primer Nadal que no el tenim fisicament entre nosaltres – , continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria vital del Josep Olivé Escarré, la dita “ningú és profeta a casa seva”

El Josep Olivé Escarré havia fet seu un pensament que de ben segur us ajudarà sempre; el temps no s’atura ni espera per ningú. Així que no t’aturis. Segueix endavant perquè en aquest moment ets el més vell que pots ser i el més jove que tornaràs a ser mai.

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins al veïnat de la Vall de Matamoros, a Camós, a la comarca del Pla de l’Estany.

Volíem retratar l’església de Santa Maria de Camós , de la que ens diu patrimoni Gencat, edifici d’na sola nau de planta rectangular amb un cos afegir a la part posterior i el campanar, segurament també sobreposat, de planta quadrada. A la façana principal hi ha un portal rectangular amb un arc apuntat i una escalinata d’accés. El campanar presenta finestres amb arcs apuntats. A l’interior es conserva una porta tapada d’estil renaixement amb capitells d’estil jònic. Són interessants la pila d’aigua beneïda amb columna estriada i la pila baptismal.

L’any 1058 l’església fou cedida al bisbat.

En altres fonts trobava : la primera notícia que ens n’ha arribat data del 1359 en què s’esmenta en el traspàs d’uns terrenys propietat de l’abat de Banyoles. El 1362 apareix en el «Llibre Verd» de la catedral de Girona amb el topònim «Sancte Marie de Camonibus». L’any 1372, s’inclou dins d’una relació d’esglésies contribuents a l’estat de Pere III. A partir del 1658 es conegué popularment com a capella de Camós de Santa Teresa, fent referència a l’altar dedicat a aquesta santa i consagrat al culte pel pare dominic Vidalà. Ens agradarà tenir noticia del nom propi, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest Vidalà, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El temple ha sofert importants modificacions, sobretot a l’any 1906. És d’origen romànic, de l’antiga església però, només es conserva un mur a migdia i una finestra de doble esqueixada.

No trobava cap persona per a preguntar-li, on era l’escola abans de la dictadura franquista, recordeu que a les rectories, si més no de Catalunya , s’impartien les primeres lletres abans de la dictadura franquista; és oportú insistir en que el mot ‘ escolà’ té un primer significat ‘ el que va a l’escola’, i un segon en la nostra llengua amb el que es designa als que ajuden al sacerdot a l’altar. En llengua castellana – el mal dit ESPAÑOL, és una entelèquia – se’ls anomena MONAGUILLOS.

Quan al topònim Camós, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, Barcelonès 01-12-1923 + Badalona, Barcelonès 10-08-2009) recull la seva possible procedència del gamó o porrassa , ‘gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula’.

Qualsevol dada relativa a l’església de Santa Maria , i/o al topònim Camós, sou pregats d’explicar-nos-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al petit nucli on està l’ajuntament de Camós no hi ha cap església, els fidels s’havien de desplaçar fins a Santa Magdalena de Noves, o Sant Vicenç de Camós

 

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Desitgem que els canvis a l’equip de govern a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall no frustrin les expectatives d’arranjament del darrer tram del carrer del Calvari, oi?.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/bones-noticies-de-sant-llorenc-de-savall/
Intuïm una repetició – molt sonada – de la història de Samso i Dalila . la recordeu ?.

P/D
El Sr, FACE[VOX], m’agrada pensar que hi ha una – mala – persona al darrera d’aquestes decisions , em bloqueja i em diu ;
Potser heu utilitzat Facebook de manera que els nostres sistemes consideren inusual, fins i tot si no volíeu fer-ho. Podeu publicar-ho de nou en 7 dies
Rebia un nou missatge que perllongava 4 dies més el bloqueig.
Ara diuen que estem ‘ en observació’
Per descomptat cap aclariment respecte a que consideren ‘inusual’ els seus sistemes.
Això, el bloqueig de FACE[VOX] no ens converteix en CATALANS EXCEPCIONALS, sembla que dissortadament tenen instruccions de torpedinar la nostra llengua.
Sou pregats de compartir aquests enllaços, tan com us sigui posible

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *