IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFÍA MONUMENTAL DE CATALUNYA. DEL MAS FERRERÓS A LA CASA CONSISTORIAL DE PORQUERES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia següent al fossar de Sant Llorenç Savall

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

En la seva ‘Volta a Catalunya’ , el Josep Olivé Escarré, faria quasi 90.000 quilometres

S’acompleix en la persona i la trajectòria vital del Josep Olivé Escarré, la dita “ningú és profeta a casa seva”

Retratava al Josep Olivé Escarré,  a Mata, al terme de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany, davant  l’antic mas Ferrerós que ha sofert diverses ampliacions i modificacions al llarg del temps presentant actualment una planta formada per dues estructures rectangulars sobreposades, amb l’accés principal situat a l’angle. Aquestes dues estructures corresponen al mas medieval, de dues tramades, i la seva ampliació. També hi ha una sèrie de estructures afegides als costats sud i est.

Les parets portants són de maçoneria amb carreus ben tallats a les cantonades i emmarcant les obertures. Les cobertes són de teula àrab a varies pendents. La majoria d’obertures són amb llinda de pedra o fusta; l’accés actual, d’arc de mig punt adovellat, és a la façana de migdia i al costat sobresurt un porxo amb arc rebaixat.

El mas Ferrerós es troba ja esmentat al segle XIV, quan fou comprat al rei per uns veïns de Banyoles enfrontats amb l’abat del monestir i així poder allunyar-se de la seva jurisdicció.

Al segle XVIII es van fer importants obres d’ampliació.

Actualment és propietat de l’Ajuntament de Porqueres.

L’arquitecte Jordi Masgrau Boschmonar ( Banyoles, 23.01.1928 + Girona, 10.04.2015 ) es va encarregar de la seva restauració per convertir l’edifici en casa de la vila.

Demanava dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista al terme de Porqueres, i em deien que no tenen aquesta informació, els deixava el meu e.mail [email protected] i tinc l’esperança – o s’ha de perdre mai – que des de l’Ajuntament de Porqueres em diran ben aviat alguna cosa.

En la meva recerca trobava :

Escola de Porqueres. Estava situada a Can Girgues, a tocar de la carretera de Sant Miquel, davant de l’actual Finca de Casa Nostra. En teniu imatges ?.

Mata. Estaven als baixos d’una vivenda particular i als voltants de l’any 1947 es van traslladar a tocar de la carretera, on actualment hi ha el casal de la gent gran. En teniu imatges ?.

Miànigues. A partir de l’any 1934 es comença a impartir l’ensenyament en el mas Guardiola, situat dins del nucli del poble.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/12/in-memoriam-de-lescola-publica-de_21.html

Usall. El 1934 es va decidir fer-hi una escola, però quelcom va frenar el projecte i possiblement fos la Guerra del 36, doncs l’únic que ha existit han estat unes dependències de Can Traver que es van adaptar per fer-hi classe i que van estar en funcionament fins a finals dels anys 60.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-dusall-can-traver.html

Pujarnol. L’escola estava situada a Can Vila, a tocar de la carretera que va de Banyoles a Pujarnol. Va funcionar fins l’any 1956 data en que es va inaugurar la nova escola de Porqueres.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-de-pujarnol-can-vila.html

CEIP FRIGOLET. PORQUERES
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/projecte-escola-unitaria-mixta-nr.html

Malgrat els esforços – gegantins – SEMPRE DE CAIRE PARTICULAR, costa Déu i ajut, recuperar la memòria històrica , no ajudava gaire en aquest sentit , la creació de la comarca de l’Estany l’any 1988, que de ben segur va comportar i comporta beneficis per a la ciutadania, però que és un autèntic desastre en l’àmbit de la documentació de patrimoni històric i/o artístic

http://www.turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_historia-local_11/breu-inventari-d-escoles-del-pla-de-l-estany_26

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email [email protected] , [email protected] ,  en aquesta tasca, TOTHOM hi està cridat.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans

Desitgem que els canvis a l’equip de govern a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall  no frustrin les expectatives  d’arranjament del darrer tram del carrer del Calvari, oi?.

BONES NOTICIES DE SANT LLORENÇ SAVALL

 

Intuïm una repetició – molt sonada – de la història de Samso i Dalila . la recordeu ?.

P/D

El Sr, FACE[VOX], m’agrada pensar que hi ha una – mala – persona al darrera d’aquestes decisions , em bloqueja i em diu ;

Potser heu utilitzat Facebook de manera que els nostres sistemes consideren inusual, fins i tot si no volíeu fer-ho. Podeu publicar-ho de nou en 7 dies

Rebia un nou missatge que perllongava 4 dies més el bloqueig.

Ara diuen que estem ‘ en observació’

Per descomptat cap aclariment respecte a que consideren ‘inusual’ els seus sistemes.

Això, el bloqueig de FACE[VOX] no ens converteix en CATALANS EXCEPCIONALS, sembla que dissortadament tenen instruccions de torpedinar la nostra llengua.

Sou pregats de compartir aquests enllaços, tan com us sigui posible

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *