IMATGES DEL FONS DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL DE CATALUNYA JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ.SANT MARTÍ D’ALBARELLS. L’ESGLÉSIA OBLIDADA. ARGENÇOLA. L’ANOIA SOBIRANA.

El Josep Olivé Escarré, lliurava l’ànima al Senyor el dia 6.05.2019, i les seves despulles eren enterrades el dia 7.05.2019, al cementiri de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

Gràcies als llorençans i a tots els que segueixen aquesta ‘Volta a Catalunya’

Quan pujàvem des de Porquerises per la pista de terra, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, em semblava escoltar la crida del muetzí a l’oració ‘ Allah akbar’, a mesura que ens apropàvem se sentien amb més força les paraules dels francs que s’afegien a les forces catalanes, i que substituïen la mesquita d’Albarells, per l’església dedicada a Sant Martí, quasi a tocar de l’edifici amenaçat seriosament de ruïna, sentia la cridòria en llengua castellana, dels que venien obligats als oficis religiosos.

Les primeres notícies sobre l’existència de l’església, i de les seves funcions parroquials, es daten entre els anys 1025 i 1050, on surt citada en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic.

L’actual temple es de finals del segle XVI, en que es reedifica sense conservar res de l’original. Al 1615 s’acabà el temple. El retaule que hi havia al seu interior, era de 1400, dedicat a Sant Antoni, i obra de Lluís de Borrassà, del que es desconeix amb exactitud el lloc i data de naixement , i fins l’any del traspàs Barcelona, ( 1424/1426). Que en sabeu d’aquesta joia de l’art català i universal ?. 

L’any 1868 el priorat de Santa Maria del Camí esdevenia centre d’una nova parròquia, i Sant Martí d’Albarells, n’esdevingué sufragània, juntament amb la Capella de Sant Jaume.

Ens els dies foscos del genocidi contra Catalunya, patí algun desperfecte, sobretot en el frontó, on actualment s’hi observa maó substituint la pedra original.Es refeia l’any 1943

La descripció ens diu ; Església situada al sud-est del nucli d’Albarells, actualment enrunat en la seva totalitat, i al redós del que s’aixequen un parell de cases noves.

Consta d’una nau i dues capelles laterals, així com un campanar de base quadrada i la part superior octogonal. Presenta quatre obertures amb arc rebaixat a la part superior.

Té l’ ingrés orientat a l’oest, i presenta un frontó circular (restaurat posterior, ja que es va utilitzar maons) i columnes laterals. A la llinda hi trobem la data de 1590 i la inscripció “Domus Dei et Porta Coeli”. 

Al damunt de l’entrada, hi ha una gran obertura circular. A l’interior, hi havia un cor, situat a sobre l’entrada, actualment ensorrat. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc.

La coberta a l’alçada de l’altar, presenta una volta de creueria, hi ha un gran esvoranc a la paret, que difícilment es pot atribuir a l’abandó manifest del temple. L’acció de vàndals i/o brètols, dos de les tribus amb més creixement al nostre país, pensem que podria explicar-ho millor.

Hi trobem també dues piques de pedra, una amb la data de 1887.

Adossat al mur est hi ha unes minses ruïnes del que havia esta la rectoria, on es pot observar alguna volta apuntada.

Al nord , cobert de vegetació, hi trobem el cementiri.

L’Anoia sobirana, situada escassament a un hora en cotxe de la metròpolis barcelonina, forma part del ‘ forat negre de Catalunya’ que dissortadament no para de créixer.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *