GOIGS A LLAOR DELS AMICS DE BETÀNIA

 

 

Si la fe remou muntanyes

l’amistat ens va empenyent:

No s’hauria mort el Llàtzer

si t’haguessis fet present

 

Als afores de Betània,

entre vinyes i garrics,

oliveres i atzavares,

hi ha la Casa dels amics

Llàtzer, Marta i la Maria,

un mirall per a molta gent:

No s’hauria…

 

Quan les coses van a l’hora

o quan surten al revés,

amb l’amic passem l’estona

una mena  de recés;

quan es troben, comparteixen

l’amistat i un plat calent:

No s’hauria…

 

A l’entorn  de la comarca

un cor noble s’ha encongit

somiqueja quan escolta

la notícia, esfereït.

-“Sabeu què? Marxem de pressa:

l’amic Llàtzer s’ha adormit”:

No s‘hauria…

-“Reviurà de nou el Llàtzer…”

– “Quan del món no en quedi res…”

-“ Tu no saps que sóc la vida?

No te’n fies? M’has entès?

Sóc la Vida! Retornar-la…

només cal que aixequi el dit”:

No s’hauria…

Jesús plora ran la roca,

s’agenolla al gran repeu:

-“Amic Llàtzer, jo t’ho mano,

confiat i en nom de Déu,

amb nosaltres viu encara

per l’embat de  l’Infinit”:

No s’hauria…

 

I després de l’embranzida

que provoca el daltabaix,

els amics i la família

rumiant, amb el cap baix,

murmurant a flor de llavis:

-“Certament, és l’ESCOLLIT”

No s’hauria…

Llàtzer, Marta i Maria

caldejaven l’amistat

oferint amb l’acollida

un Jesús humanitzat,

un Jesús que arran de terra,

de l’amor en fa un convit:

No s’hauria…

 

L‘amistat ens reconforta

escalfant el sentiment,

l’enyorança ens ennuega

quan el seny s’emporta el vent

només Déu amb gallardia

pot mirar-nos fit a fit:

No s’hauria…

 

                          Si la fe remou muntanyes

                     l’amistat ens va empenyent:

                        No s’hauria mort el Llàtzer

                          si t’haguessis fet present.

 

 

Sebastià Codina i Padrós.  Vacarisses, març del 2020

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *