GOIGS A LLAOR DE JESÚS DE NATZARET,POBRE I SENSE SOSTRE

 

Estàtua de bronze davant de Santa Anna de Barcelona. Imatge  de Jesús esgalabrat que recorda els pobres que viuen a sol i serena i sense aixopluc.

 

No és estrany, un pidolaire

arronsat  damunt d’un banc:

Qui deu ser que espeternega,

sangloteja i sua sang?

 

1

Sense llar, mancat de sostre

un que està mig mort de fam,

estripat i amb ulls plorosos,

dels que abunden més que el gram

i on s’esbrava l’opulència.

Tafaneja un vianant…

Qui deu ser

2

No és un pobre ni un captaire

que  tremola mort de fred:

és de bonze i ens recorda

a Jesús de NATZARET

esclafat per la mentida

i la trampa de l’engany:

Qui deu ser…

3

De famèlics i xacrosos

hem sentit els esgarips

sufocats per la gatzara

dels que ronden massa tips:

Si entre tot ens hi poséssim

els trauríem del barranc:

Qui  deu ser …

4

Blocs de bronze s’humanitzen

I ens presenten un món trist:

les misèries i tristeses

en la faç de Jesucrist,

els captaires  sense sostre

bruts pel llot, la pols i el fang:

Qui deu ser…

5

Un esquitx de la tragèdia:

és el rostre de Jesús

sobre un banc de fusta vella…

De puntetes, ric il·lús:

Si volguessis molts no haurien

de passar la nit en blanc:

Qui deu ser…

6

L’Hospital de Déu, Santa Anna,

té una llar pels vulnerats,

aquí tenen plat a taula

els desfets i marginats:

i un Jesús que porta sobre

el gran crim  de l’esvoranc :

Qui deu ser…

7

Sense sostre, un fred que gela

i arraulits ran dels fanals,

corglaçats per les gebrades,

quin manyós Timothy Schmalz!

Un Jesús malmès a terra

sota l’urpa de l’engany:

Qui deu ser…

8

Si mig món es mor de gana

és per culpa dels superbs

que amb el frau  i la mentida

han creat un món d’esquerps

que s’enfonsa  en la pobresa

i mai  troba el camí franc:

Qui deu ser…

 

No és estrany, un pidolaire

arronsat  damunt d’un banc:

qui deu ser que espeternega,

sangloteja i sua sang?

 

Preguem.

Jesús de Natzaret: Davant de la teva estàtua cridanera ajaguda  sobre un de tants bancs misèrrims d’aquest país al costat d’ opulències que recorden un món caduc corcat pel mal, la misèria i els exabruptes de la natura;  et demanem seny, coratge  i sentiments inspirats en el teu Evangeli per a tots els culpables que ronden pel món  tenint-ho tot  enmig del doble que no tenen res.

                       Sebastià Codina i Padros

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *