GIMNÀSTICA DEL SOMRIURE. EXERCICI 3.

Viatjar en el metro de BCN amb poca gent, emmascarada, distanciada i en un estricte silenci temorós disminueix la sensibilitat. Arribes a casa xocat, amb l’esma perdura i sense forces per somriure. Abans de tot cal recuperar el somriure. Anem a treballar?… seu en el sofà còmodament. Tanca els ulls. Pensa que estàs en un gran jardí. Els colors de les flors dansen pel teu voltant xiuxiuejant dolces paraules de consol. Les olors de la vegetació són les teves amigues i t’acaricien. Una subtil brisa et fa un massatge des de les selles al clatell. Ara de mica en mica treu-te la mascareta. Quina llàstima!… tens els ulls tancats i no pots veure el somriure en la teva cara, però el somriure s’ha de sentir dintre, no fa falta veure’l. Segueix amb els ulls tancats per una bona estona, desconnecta del món i relaxa’t. Més endavant ja obriràs els ulls un altre cop, però ara no hi ha presa. Segueix així tota l’estona que puguis i…. somriu que estàs en un jardí.

L’esperança i la paciència són dos remeis de gran potència

Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *