FRANCESC DE PAULA SALVANS I CAMPS I LA SEVA OBRA A MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

Havia demanat informació sobre l’autor de les esglésies de Sant Pau i la Mare de Déu de Gràcia de Manlleu, i rebia un email del Bernat Prat, en el que  m’adjuntava un excel·lent article sobre l’arquitecte Francesc de Paula Salvans i Camps ( Barcelona, 14 de maig de 1918 + Barcelona, 20 d’agost, 1912 )

FRANCESC DE PAULA SALVANS I CAMPS

Aquest arquitecte estretament relacionat amb Manlleu va néixer a Barcelona el 14 de maig de 1918. Va cursar els primers estudis al col·legi que els Escolapis tenien al carrer de Diputació. Un cop aprovat el batxillerat va entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar la carrera d’Arquitectura que va assolir sense perdre cap curs. Més endavant es va doctorar en aquesta matèria esdevenint un dels primers Doctors en Arquitectura.

La seva vinculació amb Manlleu provenia de la seva família que tenia una casa al carrer del Pont ja que el seu besavi i el seu avi havien nascut a Manlleu. Les estades a la vila en els seus estius de solteria varen propiciar la coneixença de  Conxita Poquí, la pubilla de la històrica masia de Sant Esteve de Vilacetrú, amb qui es casà l’any 1946 i amb qui va tenir tres fills, un noi i dues noies.

La residència principal la tenia a Barcelona ja que per motius laborals era necessària la seva presència en aquella ciutat , passava però,  llargues temporades al Poquí, generalment tots els caps de setmana i les vacances i aquest fet li permetia tenir una relació molt estreta amb la intel·lectualitat de la comarca.

Tot i que la seva carrera era l’arquitectura i va signar molts projectes civils durant el llarg de la seva vida,  tenia una vocació especial per l’ensenyament. Va exercir de professor durant 40 anys a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, l’antiga Llotja, amb un mestratge entre divertit i rigorós.

A part del professorat tenia com a principals aficions -que va practicar amb entusiasme durant tota la seva vida- l’estudi profund de la religió catòlica, publicant gran quantitat d’articles sobre el tema; la música en la que excel·lia en la interpretació al piano; i l’excursionisme per les muntanyes i els llocs singulars del seu país, Catalunya. Va morir a Barcelona el 20 d’agost del 2012.

A part de projectes d’arquitectura civil a Barcelona i altres pobles val la pena remarcar que ell va ser l’arquitecte que va dissenyar els pisos d’en Mateu, el primer bloc de pisos que es va construir a Manlleu i que va permetre tenir una llar digna a molts immigrants de la resta d’Espanya que estaven allotjats en condicions infames en antres com el de can Raconet del carrer del Vendrell.

De les seves actuacions a les esglésies de Manlleu destaquen:

Construcció del nou campanar de Sant Esteve de Vilacetrú l’any 1957 -l’església del Poquí- ja que l’antic havia caigut a la dècada del 1930 per efecte d’un llamp que l’any 1867 ja havia fet malbé l’estructura a part de occir el campaner.

Arxiu Valls

Ampliació de l’església de Gràcia l’any 1958 ja que en la petita capella construïda per l’arquitecte de la Diputació de Barcelona, Manuel Baldrich Tibau (Tarragona1911 – Barcelona1966), no cabien els fidels i als pocs anys es va haver d’engrandir.

 

Projecte de la nova rectoria del Temple de Santa Maria continuant l’obra iniciada per en Josep Maria Pericas i Morros (VicOsona27 d’agost de 1881 – Barcelona1 d’abril de 1966), mort al cap de poc temps de signar la reconstrucció, amb l’enllaç amb l’església aprofitant els arcs gòtics de l’antic claustre del monestir; la remodelació de la sagristia amb els vitralls dissenyats per Francesc  d’Assis Pujol i Escalé  ( Manlleu, 1916 + Manlleu, 1999)  ; la casa rectoral amb les diferents dependències que albergava com la Guarderia Mossèn Joan Puntí i Collell i els patis exteriors amb la resta d’arcs romànics del monestir.

Arxiu Valls

 

El projecte de l’església de Sant Pau de l’any 1968, tal com la comunitat cristiana de Sant Pau demanava: ampli -450 fidels-; bona visibilitat de l’altar; fàcil d’escalfar a l’hivern; senzill, amb res superflu o luxós; útil, amb capella del santíssim apart per permetre la utilització de la nau principal per altres temes d’interès cultural; econòmic emprant materials nous que no requerissin guix i aïllessin força bé l’exterior; i de factura moderna.

 

Arxiu Valls

El meu agraïment al Bernat Prat, i a la persona que amablement li va fer arribar la meva petició d’informació. 

 

You may also like...

1 Response

  1. 31/01/2019

    […] element molt reivindicat pels veïns- que va anar a càrrec de l’arquitecte vinculat amb Manlleu, Francesc de Paula Salvans i Camps ( Barcelona, 14 de maig de 1918 + Barcelona, 20 d’agost, 1912 ) després de les consultes […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *