FLAM XXIX. EL REI GASPAR ACORRALAT!

Tant bon punt  els Reis d’Orient van posar el peu dins de la casa,  es van trobar amb el Flam. Oh, quin gos més bonic, mireu, ens està esperant.

-Què vols, gosset? -van preguntar.

-Brrr, brrr, brrr -Va grunyir, aquest, per tota resposta.

-Què et passa quisso?, som nosaltres, els Reis Mags d’Orient, segur que, ens coneixes.

Al Flam, això però, no  el va tranquil·litzar. Els estava amenaçant seriosament.

-BRRR… QUIETS, NI UN PAS MÉS!

-Calma’t, vols, hem de deixar els regals que ens ha demanat la família.

Flam no estava per romanços.

-Gaspar, quedeu-vos amb mi, i vosaltres, Melcior i Baltasar, marxeu a fora -va manar-los.

El gos estava tan enfadat, que els reis van haver d’obeir. Van sortir, i es van arraulir en un angle de la casa, allí, estarien protegits contra el fred que feia tan intens.

-Esperarem aquí, hem de recuperar les saques, i…, a Gaspar -va dir Melcior.

– Ens farà retardar la marxa -digué el Rei Baltasar.

-Sí, ho sé, però, no podem fer res, el que mana, mana, i ara és el gos qui té el poder.

Mentrestant, dins de la casa, Flam, es despatxava a gust amb la bossa de Gaspar. Volaven joguines per allà al mig, pertot arreu. Ell, no donava amb el que volia, i es va encarar al rei, que, estava, esporuguit, en un racó.

-Que cerques, gosset? -li va preguntar, en veure’l tan excitat.

-El regal que ha demanat el Conrad.

El rei Gaspar, va buscar pel fons del sac, i va treure el que estava buscant.

-Té, és aquest.

-Perfecte. Ara,  doneu-me una part la vestimenta que porteu -va demanar-li.

-Gosaries deixar-me nu amb aquest fred? -li va preguntar.

-Ho sento,  ho necessito, teniu una solució millor?.

Gaspar – que recordem és un Rei Mag – li va regalar una disfressa ad-hoc.

Una vegada fet, el gos va deixar marxar a Gaspar, perquè continues juntament amb Melcior i Baltasar fent la seva feina.

Abans de marxar, Gaspar li va dir, vindrem més tard.

A la casa, el soroll havia despertat al Conrad, que va  dirigir al menjador a veure què passava, i darrera seu el Lluis i la Marta.

-Què hi fas, així, vestit de rei, d’on ho has tret, Flam? -li van preguntar sorpresos, i partint-se de riure, amb la pinta que feia.

-M’ho ha donat el Rei Gaspar. Haig de lliurar-li el regal al Conrad -Bub, bub, bub.

Aquest ja estava cercant paquets. I, en sentir-ho, va exclamar:

-Oh, em sembla que és el que vaig demanar, que bé.

Va anar a desembolicar-ho i el Flam, se li va abalançar.

-Eh, quiet, noi, què et passa? -va exclamar el nen.

-Espera, espera, que primer li trec l’embolcall i després, ja te’l pots quedar.

Es va posar a esbocinar el plàstic, fins que, una vegada aconseguit, el present va quedar a la vista.

Mentrestant, la Marta i el Lluís es van adonar que encara faltaven paquets.

-No patiu, estic esperant que els reis tornin. Porten damunt el meu regal! -Bub, guau.

-Saps que Marta, tornem al llit -li va dir, el Lluís.

-Sí, estimat. Igual, estan acabant de repartir.

-Flam, com has sabut que jo volia aquesta joguina?

M’has vist bé? Sóc el Rei Gaspar -Bub, bub, bub.

– A penes se’t veu!, ha, ha, ha.  ha, ha, ha. T’està molt gran, ha, ha, ha, diria que, grandiós -va replicar el Lluís.

Qui ho hauria dit! Fer el que ha fet pel nen.

Rosa Ventura Cutrina

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *