FLAM XV Dia de pont a Barcelona!

Dia de pont a Barcelona!

Aquest dia era pont, i se les prometien molt felices, visitant Barcelona, però, un fet va provocar que fos molt diferent de com imaginaven…

Caminaven per la Rambla, quan de sobte, es va formar un tumult de gent. La família es va veure involucrada i Flam, va ser arrencat de les mans de Conrad.

Papa, papa, Flam ha marxat, ens han donat un cop i...

-Tranquil, fill, el buscarem, ja veuràs com el trobem aviat -li va dir.

Alterats pels fets, van començar a cridar-li.

-Flam, vine! -Una vegada i una altra.

Flam no apareixia. Valgui Déu, on haurà anat, amb la por que té. Al cap d’una estona, un embús de trànsit va tenir lloc allà mateix.

-Carai, ara un embús, què ho ocasionarà? -es va preguntar Marta.

Van ser cap al lloc de l’embús i van quedar bocabadats. Flam voltant per allà. Una vegada refets de l’esglai, Lluís va decidir intervenir.

-Lluís, on vas? -va preguntar, Marta.

-Aniré a arreglar-ho ara mateix.

Es van quedar expectants. Què faria i on aniria? Tot estava regirat. Al cap d’una bona estona, Lluís va tornar, enfadat i amb Flam lligat amb la corretja.

-Caram Flam, on t’havies ficat? -li van dir.

On s’havia ficat, pregunteu? No ho diríeu mai -va dir Lluís.

-Doncs, no. Ell no havia estat mai aquí.

Flam estava perseguint els cotxes a la plaça de Catalunya, parant la circulació i impedint que aquests avancessin. Ningú era capaç d’agafar el gos, i mira que corre poc -explicava Lluís.

-Això t’ho creïs tu, xaval, t’agradaria veure-ho? -Bub, bub, bub.

-Ha, ha, ha, això feies tu Flam? -tots es van posar a riure.

Sí, i, què? He fet el meu treball, perseguir aquestes ovelles per tancar-les, estan molt esgarriades per aquí, però, el teu marit, m’ha vingut a buscar i… Brrr, brrr, brrr. M’ha començat a escridassar i no he tingut més remei que anar amb ell.

-Damunt enfadat, anem bé! -va exclamar Lluís, si no haguessis fet l’entremaliat.

És clar, per això, he hagut de deixar-ne unes allà al mig, oi?… Brrr, brrr, brrr.

Quan va passar l’enrenou que Flam havia ocasionat, van anar a buscar el cotxe i es van disposar a tornar a casa.

-Caram de Flam, haurem de parlar amb la veterinària, li hem de corregir la conducta! -deien.

-Parleu, parleu, que jo sempre seré el mateix, allà on hi hagi treball, jo hi aniré, sóc vell, però les forces encara m’empenyen. Per alguna cosa, sóc un gos pastor.

Sort que, el trànsit no estava en el seu apogeu, era pont i els cotxes havien fugit de Barcelona.

Continuarà

Rosa Ventura Cutrina 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *