FLAM VIII

Flam en gelatina!

El Conrad s’havia fixat, com la seva mare untava alguns aliments amb un líquid viscós. Va pensar a fer una entremaliadura, això sí, per jugar amb el gos.

Mama, deixa’m veure com ho fas -li va dir.

– Per què aquesta afició ara, Conrad? -va preguntar la Marta.

M’agrada com queda després -va respondre.

– Ah, fixa’t, doncs. Tant se val.

El nen va estar observant atentament com la seva mare ho preparava. No puc perdre detall, m’ha de quedar de conya quan actuï, pensava ell.

-Anem fill, ja has vist prou. Ara vés a fer deures o el que sigui.

Ja vaig, ja vaig.

Sí que va anar, però a amagar-se, i quan va veure que la seva mare estava asseguda al sofà, va anar a buscar les coses que necessitava. Tenia un lavabo al costat de la seva cambra, fet que li va resultar perfecte per a treballar. Quan va estar, va cridar a Flam, que donava voltes per la casa, qui en sentir el crit del seu amo, va acudir al moment.

Va Flam, seu, que jugarem.

I ara, a quin joc, sempre està inventant i jo acabo perjudicat, pensava.

Poc s’esperava el que li venia a sobre.

Òstia, que m’estàs fent, Conrad -Bub, bub, va preguntar, després de caure-li una cosa, en fi…, llefiscosa al damunt.

Calla que, tot just començo, tinc per estona. Noooo, no et tombis, has d’estar assegut.

Quina creu, aquest crio -Més bub, bub. Encara que li haguessin manat callar, ell havia de desfogar-se, o si no…

Acaba ja, si no fugiré en uns segons -va advertir.

L’escena que va passar a continuació, va ser espatarrant… Li havia funcionat.

Sí, riu, riu, quan estigui alliberat d’aquesta cosa viscosa, ja t’atraparé i et mossegaré el cul, si això, et mossegaré el cul, no tindré pietat, pensava.

Va entrar la Marta que ho havia sentit.

– Què li has fet, neeeeen! -posant el crit al cel.

I no era per menys. Conrad havia fet un flam del pobre Flam. Si el tocava, tentinejava de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta…

– Ara toca esperar que la gelatina es desfaci per si sola -va dir la Marta, acariciant-lo.

Aiiiiii, quina paciència -Bub, bub. Remugant enfadat. Ara que, mai he estat tan llampant.

Continuarà.

Rosa Ventura Cutrina

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *