FESTA A KORVATUNTURI FELL

Hi havia una vegada a Korvantunturi Fell, que es una muntanya del Nord de Finlàndia, al país on el sol dura mig any i la nit també, un follet, mes ben dit el Rei dels de tots els Follets, habitava en un palau construït sota la muntanya. Amb ell vivien els seus fills nombrosos i la seva dona, formaven una bona tropa, riallera i enjogassada. Ells sembraven la confusió entre els habitants del països del Sol de Mitja Nit , ja que podien volar i tot ho volien desgavellat. A Lars un granger de Noruega li deslligaven les vaques que tenia dins un corral de fusta, en ple més de Gener i les espantaven fen-les córrer per la neu. El més petit de tots muntava un bou i li agradava fer cabrioles i saltirons per la neu. A Suècia els agradava esverar els ramats de rens i ants fen-los córrer fins a un llac gelat, allà es divertien veure patinar el pobres animalons .I a Noruega a les pobres Sirenes que en nits de lluna cantaven en els fiords les escarnien, fins que les pobres deixaven el seu cant i es submergien en les gèlides aigües dels fiords. I no diem a Dinamarca el país d’Andersen , allà anaven a les biblioteques i remenaven els llibres fins que les pobres bibliotecàries es tornaven boges. Els pares follets eren entremaliats més tenien anys i havien posat una mica de seny. Un bon dia se’ls va acudir que si casaven als fills,  potser posarien una mica d’enteniment i no molestarien més.

El pare follet va convidar a tots els seus veïns. Al Pare Nadal, als Trolls , Les Sirenes, Les dones d’aigua i inclús a bruixes i bruixots .Van organitzar una gran festa.

El Pare Nadal va acceptar venir ja que eren passat festes , els seus follets ajudants i els elfs i la Mare Nadal també, tenien temps de fabricar joguets. Els trolls no gaire educats varen dir que  ja s’ho pensarien. Les dones d’aigua rialleres varen dir que si, els agradava confraternitzar amb els veïns. Les sirenes volien cantar, que tothom quedes esmaperdut amb les seves veus. I les bruixes i bruixots els semblava molt be la xerinola.

El dia de la festa quin gran brogit feien les criatures voladores que arribaven al banquet i al ball. Els ants es preguntaven que passava a Korvatunturi Fell ?. Les sirenetes ho tenien mes fotut amb la seva cua no avançaven gaire per la neu, però s’havien agenciat trineus de huskys i arribaven bé. Les dones d’aigua lluïen la seves cabelleres daurades i els seus vestits de seda  a la llum de les torxes que havien col•locat a la neu . Els elfs i el Pare Nadal i muller arribaven a peu, eren propers.

Les viandes guarnien les taules i tothom va prendre seient. El Rei dels Follets es va adreçar als assistents i va dir : Els meus fills son grans tenen de prendre esposa , aquesta nit tenen per escollir . Tots van assentir menys els fills, que varen posar molt mala cara.

I va arribar l’hora de la ballaruga, les sirenes cantaven, les dones d’aigua feien voleiar els seus vestits com rajos de lluna i les bruixes i bruixots molts d’ells joves ballaven amb harmonia. Inclús el Pare Nadal ballava amb la Mare Nadal i els elfs tocaven tambors lapons.

I a on eren els follets trapelles, dons fent malifetes com sempre, no es fixaven en cap noia bonica, anaven a la seva. Varen agafar els trineus de les sirenes i els feien lliscar pels boscos, en lloc de buscar esposa. Altres amb els peus sobre la taula feien sorolls desagradables i es reien de la concurrència.

Va acabar la nit i cap havia triat novia. El pare preocupat es va acomiadar de tots els presents ja que havia arribat l’hora d’anar a dormir i els va convidar per el any següent. Els trolls van marxar amb semblant emmurriat i tothom va tornar al seus destins d’origen.

De tot això ja fa molt i molt temps, els que habiten llocs propers diuen que un determinat dia de Gener se senten sorolls i rialles a Korvatunturi i es molt provable  aquell dia veure l´Aurora Boreal. Per això jo penso que els follets encara no han trobat parella. Una lapona molt gran, així m’ho va explicar i també em va dir, que si alguna cosa em desapareixia o la trobava fora de lloc era gracies als follets que habiten Korvatunturi Fell. Si es veritat ho mentida això no ho sé. El que sé es que vaig veure l´Aurora Boreal aquell dia, era una mica massa lluny per sentir la gatzara, més em vaig dir a mi mateixa. Mira es el dia de la trobada i el ball. No he pogut oblidar mai les Llums del Nord, no crec que pugui ningú, com tampoc a la vella lapona, que tants contes sabia explicar a la vora de la seva llar de foc.

1-postcard_mother

Montserrat Vilaró Berenguer

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *