FELICITACIONS NADALENQUES

Després de desparar la taula de sopar i recollir una mica la cuina,  l’Anna es va asseure a la taula del menjador. El televisor, amb la veu molt fluixa, repetia la cantarella dels anuncis. Volia escriure les felicitacions de Nadal. Feia dies que ho volia. No podia.

  • Què fas Anna ? – va dir-li una veu menuda que li resultava familiar.

S’atansà al televisor d’on semblava sorgí la veu. Era la  d’una nena amb cara de felicitat que tenia a la mà un regal nadalenc embolicat amb el paper d’un conegut centre comercial. Però no mirava el regal, la mirava a ella.

  • Què et passa Anna? Per què sembles tan trista? – repetí.

No va poder contestar. Per primera vegada a la  vida, no li agradava el Nadal. Els records de la mort dels seus pares  li humitejaven els ulls i li atenallaven la gola. Havien mort a inicis d’any, en una freda setmana de gener. Les festes nadalenques havien estat els últims àpats,  les últimes converses, les últimes rialles  que havien compartit. Felicitar? No, no podia.

  • A qui vols felicitar, Anna? Felicitar de tot cor.– va dir la nena que li recordava a ella mateixa feia molts anys.

L’Anna ho sabia. Va mirar una vegada i una altra aquelles targes amb dibuixos lluents. Finalment va agafar la més bonica i va escriure:

“BON NADAL, PARES. US ESTIMO”

 

  • Què fas tantes hores amb els llums encesos? – va remugar el seu home des del dormitori- Vine a dormir!

L’Anna va tancar el televisor on la imatge de la nena s’havia esvaït i seguia,  monòtona,  la cantarella dels anuncis. Per alguna raó li semblà  que tot era com havia de ser.

L’endemà al matí,  s’assegué de nou  a la taula. La felicitació on havia escrit estava a sobre de totes, oberta.

Va rellegir les seves paraules. A sota, amb una grafia inconfusiblement familiar, deia:

“BON NADAL, FILLA. NOSALTRES TAMBÉ T’ESTIMEN,  MOLT!”

 

Finalment, les va escriure.

Antònia Puiggròs Muset

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *