Escrits d’un capellà emèrit

Advent 1 A 19

Veniu, Senyor Jesús! Jesús va venir i continua venint.

 Que ens  empenyi fins a abastar el capdamunt.

És el crit de l’Advent. Endavant i foris!

– Que brilli la llum d’un nou dia. El demà no és gaire engrescador..

–  Abrandem l’esperança. Si s’apaga, ens quedem a les fosques…

-Que es revifi la fe: fa pampallugues. Deia el rellotge de sol: “Jo sense sol i tu sense fe, no valem re”.

– Ens cal l’embranzida de l’alegria. La tristesa encongeix.

– Tenim set. Estem assedegats d’estimar i de ser estimats…

– Que s’acabi la violència. Les notícies ens esborronen…

– Que se s’ensorrin els errors. Un mica de seny. Oh que bé!

La veritat i la senzillesa, són bessones: solen anar juntes…

-Que no ens venci la por.. Només la mentida fa basarda…

-Que s’acabi la misèria. Uns farts i els altres, morts de fam…

-Que brilli de nou la justícia. Cal plantar cara i barrar el pas a les injustícies, vinguin d’allà on vinguin… Són l’esca del pecat!

-Que aprenguem de viure en pau. Les armes, les porres i les garrotades no arreglen res: ho esvaloten tot…

Què més? Ja n’hi ha prou! Veniu, Senyor Jesús! Feu dissabte de tot plegat! Volem un món nou! Que faci goig! Us ajudarem a fer-ho.

Que la vostra VINGUDA, no sigui una de tantes. Som-hi! Sempre endavant! Compteu amb nosaltres! Estem a punt!

Que el Nadal sigui UN GRAN ESDEVENIMENT! Per a molts només és un BOMBARDEIG publicitari buscant l’èxit en el consum esbojarrat.

Volem un món reconciliat en la convivència i en el treball, superades les guerres, les renyines i les armes que són les joguines del mal… Massa que en sabem la font: no cal dir-la…

Cal mirar la vida com un caminar vers Déu, arriscats per l’esperança. Veniu, Senyor Jesús!

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *