EL VAPOR DELS NOIS BUXÓ. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Havia deixat a la porta del Taulí a les 18,00, a la meva germana i neboda, que anaven a visitar a una amiga, i quedàvem que les recolliria a les 19,00.

Anava fins al carrer de la Fàbrica dels Nois Buxó, 1, on retratava la façana del vapor.

No existeix, o no sabia trobar-la una entrada a la llista de Monuments de Sabadell.

Trobava :

http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17935&Itemid=122

https://www.enciclopedia.cat/materia/industria-textil?title=&page=109

La família Buxó representa d’allò més bé un dels principals actius dels industrials catalans i la seva principal feblesa. Com a força hi ha l’esperit d’iniciativa i l’amor per una feina ben feta. La feblesa és la seva dispersió i la facilitat amb què dividien els esforços.

Josep Buxó i Valls era un barceloní, casat amb Josefina Mariné Cuyas, que s’establí a Sabadell l’any 1859. L’empresa es dirà Josep Buxó i Companyia. Els seus socis capitalistes eren Joaquim Casanovas i Bosch i el fill d’aquest, Joan Casanovas i Sallarès. Aquests tenien filatura i tissatge de llana i amb la seva participació a can Buxó devien trobar la seva entrada en el sector de tints, que requeria personal especialitzat. La fàbrica de tints estava situada al nucli urbà, carrer de Gurrea-Sant Oleguer.

L’empresa era petita en els seus inicis, Francisco Giménez Guited (1862) parla d’una inversió de 26 500 rals —1 325 duros— i d’un personal format per deu obrers. Tenint en compte que Josep Buxó tenia cinc fills i que tots eren tintorers, aquests podien formar la meitat de la plantilla laboral.

Amb la mort del pare però, el negoci es dividí. L’hereu, Josep Buxó i Mariné, anà pel seu compte i els altres quatre germans es quedaren al vell establiment del pare. Els quatre germans constituïren Fills de Josep Buxó. I més endavant aixecaven una nau al costat del Ripoll on es traslladaria l’activitat, l’edificació original, aproximadament del 1886, constava de dues naus a banda i banda d’un pati central, amb la màquina de vapor al fons.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/328-D1.htm

La peça més singular de l’edifici és la nau de l’oest, a l’esquena del riu, construïda en formigó armat per el Constructor Ramón Casamada i controlada per l’arquitecte municipal Josep Renom Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 – ibídem, 11 de març de 1931) l’any 1918, de murs cecs i ventilada per dalt.

La torre cilíndrica de la façana sud, les oficines i el pati immediat són d’aquell mateix projecte. Les obres d’ampliació per el Constructor Ramón Casamada de, amb un despatx de planta circular, donaren un nou caràcter a les instal·lacions.

La fàbrica serà coneguda per la dels Nois Buxons. Es dedicava al tint, als aprestos i a les llanes regenerades.

Fotografia de la publicació ‘ el cemento armado’ cedida per Valentí Pons Toujouse.

El germà gran Josep Buxó i Mariné comprà també uns terrenys vora del riu Ripoll amb el propòsit d’aprofitar l’aigua per als seus tints i per a rentar la llana. No consta que utilitzés l’aigua com a font energètica, ja que l’establiment serà un vapor, que es posarà en marxa el 1894. Hi tindrà tints, aprest i rentatge de llanes.

Les dues empreses de la família Buxó continuaran fins ben avançat el segle XX.

S’està fent un bona tasca des de la premsa local, en paper, i en format digital, la feina però, és molta, i els ‘obrers son pocs’, altrament el creixement exponencial de Sabadell, a fet desaparèixer una bona part del patrimoni històric immoble.

La cultura no ha estat MAI una prioritat al REINO DE ESPAÑA 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *