EL SOMRIURE DE LA CADERNERA

En el bosc de Matamala hi havia dos pardals preocupats. Els dos ocells van saber que el somriure allargava la vida. Tanmateix, per la forma del seu bec ells no podien somriure. Els dos pardals es van espantar i una tremolor va sacsejar el seu interior. De tan tremolar la cara se’ls hi va arrugar i semblaven més vells. Van preguntar a tots els animals del bosc com ho feien per somriure. Cap d’ells els hi va donar una solució. L’habitant més vell del bosc era una cadernera. Van anar a trobar-la. Aquell ocell tenia més de cent anys i mai havia pogut somriure perquè també tenia bec. La vella cadernera els hi va dir –  el més important d’una rialla és la sensació que l’ha provocat. Pots sentir aquesta sensació sense moure el bec -. Des d’aquell dia els dos pardals van aprendre a somriure com una cadernera. Van deixar de tremolar i el seu aspecte va a tornar a ser jove.

Cita de Svileta de Tessàlia: no per tenir la boca més grossa somrius millor.

Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *