EL SECRET

El vent del nord ha empès cel enllà els núvols de pluja o neu.

S’acosta el Nadal, i fa un fred dels que diuen es fica al moll de l´os

 Les dues nenes de llargues trenes castany daurat, uns dotze anys la gran, sis la petitona, juguen amb mi assegudes a un banc vora la llar de foc. La mare que feineja, els crida que no deixin apagar el foc i que vigilin l´olla on es cou la carn d´olla, per cert que fa una olor que fa venir salivera i no la deixin vessar, que mirin atentes mentre juguen , que ja no li deu faltar gaire per ser cuita.

Amb un sospir la gran s’atansa a la llar de foc on amb cura destapa l´olla que penja en uns clemàstecs i crida: Mare si crec  que ja està !

La dona de mitjana edat amb davantal , monyo, d´ulls blaus i posat seriós ens mira i diu, vaig a fer la pasta que el vostre pare no trigarà a venir.

De sobte el gos,  un petaner  amb el que les nenes solen jugar, es posa a cridar furiosament. La mare mira per la finestra i diu nenes, quedeu-vos a la cuina, no baixeu . Elles s´aboquen darrere la mare i veuen un escamot d´homes amb fusells que passen la porta de la lliça, un dona un cop de peu al pobre “Pintxo”, que gemega amb dolor.

La Sofia m´agafa va corrents fins a una caixa de núvia de la besàvia i em deixa a dins.

-Som gent de pau, aquí no hi trobareu res, som pobres pagesos diu la mare.

– Doncs venim a fer un registre, brama el que sembla el que mana, teniu una denúncia, heu mort un porc i teniu fugitius amagats. Comencen a obrir portes i regirar armaris, les nenes tremolen i la mare , crida: Mira que sou mal nascuts!

Un d´ells obre la caixa de núvia i m´agafa a coll.

La Maria plora i crida , no la toqueu és nostra !

Un d´ells m´agafa i em dóna a la Sofia, dient; té tu potser si tens edat de jugar .

Marxaren dient que tornarien, la mare tremolava i la Maria també, sols la Sofia m´agafava ben fort i no deia res, no entenia gran cosa.

Sota de la caixa hi ha l´entrada a l´amagatall on  està l’oncle.

Sols la Maria , la mare , i la nina que sóc jo, sabem el secret.

 Bé Maria! diu la mare i somriu.

Monserrat Vilaró Berenguer

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *