EL REI BALTASAR S’HA ESFUMAT

La família havia anat a la cavalcada dels Reis Mags amb l’Alrich, un cadell molt temperat i eixerit. Una vegada allí, el nen i ell, van pujar a la tarima per parlar amb el Rei Baltasar.

-Hola, Lledó. Què demanes aquest any? -li va preguntar.

-Una cosa, està a la carta – va contestar, amb cara d’avergonyit.

-Molt bé, dóna-me-la. Sigues bo, eh?

Lledó va somriure i es va acomiadar.

-Adéu. Anem, Alrich.

El gos no s’aixecava, i li va pregar:

-Va, aixeca’t, hem de marxar a casa.

No hi havia manera, semblava que al gos l’haguessin clavat allí mateix. No es movia del costat del Rei Baltasar. Llavors, el rei, es va dirigir a Lledó.

-Què et sembla bé, que es quedi aquí, i quan hàgim acabat, te’l portem a casa?

-Sí, saps on visc?

-Ho dius a la carta.

Aquest va accedir, quin remei.

-Adéu Alrich, fins després -li va dir, amb cara de pena.

Quan va acudir al costat dels seus pares, els va explicar com es trobava.

-Estic molt trist, no entenc per què l’Alrich no s’ha vingut amb mi.

-Algun motiu deu tenir, no sofreixis, pensa que, està en bones mans -li va contestar, el pare.

Lledó anava amb el capcot. Van arribar a casa, van sopar i a l’hora de dormir, el gos encara no estava amb ells.

-Papa, falta l’Alrich, no puc dormir si ell no està a casa.

-Fill, avui és una nit molt important, has de dormir, pensa, que els reis ho saben, i si estàs despert no s’atreviran a entrar -va explicar-li.

En escoltar-ho, va decidir fer-li cas. Li va costar, però, finalment, ho va aconseguir. L’endemà, ell ja donava voltes per la casa ben d’hora. De sobte, van trucar el timbre.

-Ja vaig jo -digué, ben despert.

Quan va obrir la porta, va quedar amb un pam de nas. El Rei Baltasar estava allí mateix, davant d’ell.

-Hola -va saludar-lo, tímidament.

-Com et vam dir, et porto a l’Alrich. Ahir no va voler venir, estava aferrat al teu regal, però avui, li ha faltat poc per venir de seguida.
El Rei es va apartar, i darrere d’ell, va aparèixer l’Alrich arrossegant un gran embalum.

-Oh, el meu regal, gràcies Alrich. Com sabies que volia un tricicle? -li va preguntar.

Un, que és molt intel·ligent -Bub, bub, bub.

Sorprès, el Rei Baltasar, li va preguntar:

-Com saps que és el teu regal?

-És fàcil, l’embolcall és bastant transparent.

-Que burro! -va exclamar, el rei.

Lledó, va riure, i content, va dins de casa.

– Papes, papes, el Rei Baltasar ha portat el regal, i al gos. On està el papa? -va preguntar a la seva mare.

– No ho sé, fill, suposo que, en el jardí, però, primer beu la llet, que es refredarà -va contestar, la mare.

Sense fer cas, va anar a buscar al pare, que, efectivament, estava en el jardí de la casa.

– Papa, papa, vine a veure el tricicle que m’han portat, vine, afanya’t.

Anem a veure-ho, estàs molt impacient -li va contestar, el seu pare.

Quan van estar en l’entrada de la casa, Lledó va quedar garratibat.

-Papa, el Rei Baltasar estava aquí mateix, t’ho asseguro.

Ja et crec, fill, ja et crec.

El nen va entrar i desconcertat, va dir a la seva mare:

-Mama, el Rei Baltasar s’ha esfumat.

Aquesta va somriure.

Rosa Ventura Cutrina

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *