EL PONT DE CAN PÈLECS, PONT VELL, O PONT DEL GENERAL MANSO

El pont Can Pèlecs , així dit per l’antiga masia situada a poca distància i a la part dreta del riu, és conegut també com Pont Vell , – en això els castellarencs, com els manresans , avinyonencs,… no son gaire originals- està situat sobre el riu Ripoll, accessible des del quilòmetre 26,7 de la carretera de Terrassa C-1415.

Com sigui que consta acreditat que fou construït l’any 1808 per ordre del general Josep Manso Solà (BorredàBerguedà26 de setembre de 1785 – Madrid22 de març de 1863) (1) , durant la guerra dels francesos ; no fora assenyat anomenar-lo, pont del General Manso ? , la causa d’aquesta urgència cal cercar-la en el mal estat en què es trobaven en aquell temps els camins. En la seva construcció hi van col•laborar els municipis de Matadepera, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Sant Pere de Terrassa, i el nostre aleshores Sant Esteve de Castellar.

L’any 1.893 es va construir el nou pont juntament amb la carretera, això va reduir la utilització del pont principalment a l’ús que en feien els vianants per accedir als horts de l’entorn del riu , i els pocs vianants que anaven i/o venien de Terrassa i/o Matadepera.

El pont de Can Pèlecs, Pont Vell, o Pont del General Manso, és una construcció de pedra de 42 metres de llargada i una amplada de 3,90 metres que salva el profund i engorjat tall que ha format el riu Ripoll, en aquest indret d’uns 19 metres d’alçada. És un pont de tres arcades generades per arcs de mig punt, juntament amb una quarta, al costat esquerre, oberta posteriorment a la construcció per donar pas al rec de can Barba. Es recolza sobre dos esperons de roca viva que delimiten els gorgs de Can Pèlecs. En la base del costat dret hi trobem les restes d’un rec medieval excavat directament a la roca.


La construcció és de carreus, de pedra tosca perfectament tallada, col•locats en filades horitzontals força uniformes. Les baranes són de paredat comú i són coronades per un passamà fet també amb pedra tosca de secció semicircular.

Les riuades del 62 es van endur totalment les baranes i provocaren un esvoranc a la banda dreta iniciant la degradació posterior de l’obra en general.

L’any 2002, el pont es va restaurar. Concretament, es va rehabilitar l’esvoranc obert per la riuada de l’any 1962 i anteriors avingudes i es van reconstruir les baranes amb pedra de Banyoles. També es va reconstruir una pilastra ornamental adossada a la cara nord del pont, que va ser malmesa al desaparèixer la corresponent barana. A més es va col•locar un nou paviment de còdols per tota la llargada del pont, per millorar l’accessibilitat de vianants i bicicletes.

Ens agradarà tenir noticia de l’enginyer que el va dissenyar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

 

(1) En aquella data 1808, Josep Manso Solá, era tinent dels Miquelets.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *