EL PINNUS CONSTRICTOR AL CAMÍ DE SANT MATEU I DEL CASTELL DE MONTBUI. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL.

Ens havien parlat de forma admirativa, d’un exemplar de “ pinnus constrictor “ situat en el camí que mena fins a l’ermita pre-romànica de Sant Mateu, i les restes de Castell de Montbui.

El recorregut que cal fer per assolir el ‘ pinnus constrictor ‘,   les restes del Castell de  Montbui i l’ermita de Sant Mateu,  el qualificaria   el Joan Moliner i Manau, el darrer hostaler de Sant Jaume de Vallhonesta,  com de ‘coixos i prenyades’.  Si no coneixeu aquest indret és per pura mandra. 

El Pere Albert Carreño, fotògraf i ben aviat sherpa ‘oficial’ de Catalunya, ens advertia del perill que podia suposar trobar-se entre les branques d’aquest “ pinnus constrictor “.

Com és quasi obligat ens deixàvem agafar tant el mateix Pere Albert Carreño, com el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés

 

 

Trobar algun d’aquests exemplars no és un fet excepcional, en concret al Pi de Sant Mateu li va caldre lluitar per sobreviure , contra un altre arbre o fins un pany de paret i/o una roca. Avui no hi ha cap rastre d’una o altra cosa, però l’espai buit ens permet sostenir aquesta hipòtesis com la més versemblant.

Als pins originàriament invasors, cal considerar-los catalans. Al seu favor hi ha l’argument clar quan a la plena adaptació a la terra d’acollida.

Altrament hem pogut adreçar-nos-hi en tot moment en català. Sembla que l’entén i fins l’enraona en la intimitat del bosc.

Per als catalans el patrimoni natural i la seva protecció son un imperatiu ètic.

Poseu el Vallès Oriental a la vostra agenda.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *