EL MUNTANYÀ. SEVA. OSONA. LA CATALUNYA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

Amic lector/a,  ara, avui, si encara pots, surt de casa, i ves a conèixer el teu país. Recorda sempre aquell refrany ‘ qui quan pot no vol, quan vol, no pot’.

No aconseguíem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926, propietari d’un fons de més de 3.000 imatges en color, de mida 13 X18, que literalment no troba ‘ quien lo quiera’, i l’Antonio Mora Vergés, localitzar l’accés a la masia dita del Muntanyà o del Montanyà, en quins terrenys s’aixecava una urbanització amb aquest nom, un hotel, un camp de golf, i …, llegia que hi ha serioses possibilitats de que l’activitat econòmica torni per aquest tros de món :
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/46713/inversors/estrangers/compren/complex/hoteler/montanya/seva

El cert però, és que no trobàvem ningú per a preguntar-li com s’accedeix a la masia, i ens limitàvem – que no es poca cosa – a retratar i documentar, la casa de l’Estanyol, l’alzina grossa, l’hotel i la capella de Santa Maria de Montanyà, i el nou fossar del Brull.

Sortosament, el bon Déu té pietat dels que fem aquesta tasca de posar en valor el patrimoni històric, artístic i/o natural de Catalunya, malgrat que sembla que això no interessa gaire, i que els temes centrals d’informació als mitjans públics i privats son SEMPRE, SEMPRE, corrupció, corrupció, violació, violència de gènere, desgràcies ‘naturals’, desgràcies ‘provocades’, corrupció, corrupció ,…

El Jordi Sanjuan Cuní, em deixava un comentari al facebook ; no hi ha cap indicació per arribar-hi, entre l’hotel i el camp de golf un cop sortit de la urbanització s’agafa un petit camí asfaltat a ma dreta

El Muntanyà és esmentat en el Cens General de Catalunya del 1626, en els Capbreus i Llevadors del 1736-84, i en el nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860.

Documentada el 1045, i transformada més tard en la gran masia actual.

Té una capella independent dedicada a la degollació de Sant Joan Baptista, feta al segle XVIII.

Els hereus posseeixen documentació de principis del segle XI.

La descripció que en fa patrimoni Gencat, cal qualificar-la – per dir-ho de forma políticament correcta – de minsa; gran casal orientat cap al sud. La teulada és a dues vessants amb desaigua a la façana lateral. De la façana principal, destaca una gran balconada de ferro colat de construcció posterior, ja que abans sembla ser que hi havia tres balcons de ferro forjat. Al costat de la casa hi ha un cos de galeries amb quatre arcades.

Darrera la casa hi ha llissa a la qual s´accedeix mitjançant una volta de canó.

La part més antiga és una torre de defensa de darrera de l´edifici.

Les fotografies son del Jordi Sanjuan Cuní, quan puguem; hi ha molt a fer, el Brull però , està prop de casa, ens arribarem fins al Muntanyà i/o Montanyà, per retratar també la casa i la capella de Sant Joan Baptista ‘degollat’.

fotografies del Jordi Sanjuan Cuní

fotografies son del Jordi Sanjuan Cuní

http://cec.cat/wp-content/uploads/2016/02/EMC.pdf

HI ha una fotografia de l’any 1930, del Josep de Cabanyes ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya @gmail.com), amb la mateixa perspectiva que la del Jordi Sanjuan Cuní

Ens dol  – en la mesura que és una pèrdua irreparable – que San Esteban de Castellar / Castellar del Vallès, tingui una presencia tant marginal a :

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Castellar%20del%20Valles/order/title

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *