EL GRANGER QUE VA SEGRESTAR LES SEVES GALLINES

Hi havia un granger que tenia un galliner. Alimentava a les gallines amb un bon gra. Els hi tenia unes bones instal•lacions, un bon corral i un gran pati per esbargir. Gràcies a aquesta felicitat, les gallines feien bons ous i ell els venia en el mercat. El granger es va fer ric i famós gràcies als seus ous. Tanmateix el granger volia ser més ric i més famós. Per aconseguir-ho va decidir estalviar en gra i exigir més ous. Les gallines es van sentir maltractades, es van queixar i van demanar respecte. El granger va ser posseït pel seu orgull. No podia acceptar que les gallines tinguessin opinió pròpia i no les va voler escoltar. Les gallines van fer vaga d’ous. El granger va convertir el corral en una presó i les va segrestar. Després de moltes protestes, queixes i llargues negociacions no van arribar a cap acord. Les gallines van decidir fer un forat i fugir del corral. El granger es va quedar sense ous, diners ni fama.

Cita de Svileta de Tessàlia: en una relació on s’ha perdut el respecte, sempre n’hi ha un que se’n va.

Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *