DRET A VOLAR

Un Rei havia de pagar al seu poble les pensions que, segons la llei, el poble tenia dret. Jubilats, aturats i herois de la pàtria eren els beneficiaris. Entre tots feien una multitud. El què recaptava el Rei en impostos no era suficient per cobrir totes les obligacions. Situar el perquè havia passat era impossible. Els culpables eren els amics del Rei i sense amics el Rei no podia governar. Desesperat el Rei va tenir una idea. Així que va fer una nova llei on regalava als seus súbdits el dret a volar. Va assegurar sota paraula d’Honor Reial que si els ocells podien volar els seus súbdits també. Per vestir-lo d’importància li va donar la categoria de Gran Dret Reial d’Obligat Compliment. No tothom es va creure la nova llei. Els jubilats es van revelar. Els aturats van seguir buscant feina. Els obedients herois de la pàtria van intentar volar. Va ser un moment agònic per aquell país. Massa gent es llençava per la finestra i era perillós caminar pel carrer. La conseqüència, però va ser que el problema es va desinflar. Les pensions es van poder pagar i el Rei es va quedar sense amics.


Cita d’en Svileta de Tessàlia: el perill del paper escrit és que tothom se’l creu.


Francesc Estival

You may also like...

1 Response

  1. Guillermina Subirà Jordana ha dit:

    Doncs no vegis el que llegim a internet! Si Svileta aixequés el cap!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *