DINS D’UN ATZUCAC

Tenia un gran conflicte. Sóc un polític que no sap fer política i la meva situació em turmenta. Flagel•lat pels dubtes, una nit no podia dormir. Al dia següent havia de tenir una reunió amb els de sempre, per parlar dels mateixos problema de sempre, això si jo estava entre els escollits que cobrarien dietes, però…. Vaig sortir a passejar per la foscor de la nit. Pels carrers trobava gent dormint abrigada amb cartons. Eren els rodamóns i captaires que la política havia abandonat. Vaig pensar que algun dia els polítics faríem alguna reunió per parlar d’ells. La passejada nocturna va seguir fins que vaig arribar a un atzucac. Al final del carreró hi havia dos pobres estirats dormint tranquil•lament. Com a capçalera de l’improvisat jaç hi havia una pintada que deia “intel•ligent no és aquell que parla, sinó qui sap quan i amb qui ha de parlar per no perdre el temps”. Havia trobat el meu tresor. Allà mateix vaig decidir no acudir a la reunió del dia següent i presentar la meva dimissió. Malgrat que perdré les dietes, guanyaré autoestima.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si els polítics no tinguessin butxaca el món seria millor.

Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *