CRÒNIQUES DES DE LA “PETITA HAVANA”.LA CASA DEL DOCTOR SACANELLA A SITGES, OBRA DE BONAVENTURA BASSEGODA. SISENA PÍNDOLA-TERRAMAR

En primer terme la Casa Sacanella, seguida de les cases Rovira i Socias, totes elles obres de Bassegoda, actualment desaparegudes.

Un article anterior estava dedicat a les dues cases sitgetanes que la família Socias va encarregar a l’arquitecte Bonaventura Bassegoda, edificis desapareguts a finals dels seixanta, i que en origen creaven un interessant conjunt arquitectònic  que es completava amb la torre veïna, el xalet San Telmo, projecte del mateix Bassegoda, propietat del Dr. Sacanella. Una edificació que també va ser enderrocada a mitjans de la dècada dels anys 70 del segle XX, per ser substituïda per un bloc d’apartaments.

Fotografia del Dr. Emili Sacanella

El doctor Emili Sacanella i Vidal, nascut a Tortosa el 10 de gener  de 1860, va ser un destacat uròleg i membre de l’Acadèmia de Medicina de Catalunya. Casat amb Teresa Mercader Sacanella, filla de Joan Mercader Baguer (+Agost de 1884), fabricant de Barcelona, i de Bernarda Sacanella Mercè (+1903), natural de Tortosa.

Teresa Mercader Sacanella va néixer el 15 d’octubre de 1860 al primer pis del número 27 del carrer Alta de Sant Pere de Barcelona, en una família formada per molts germans. Narcís Mercader (Barcelona 1844- 1894), propietari d’una important fàbrica tèxtil a Badalona; Eduard Mercader (Barcelona, 1851-1919), reconegut arquitecte;  Joan (+1887),  Dolors, casada amb Canaleta, Mercedes, casada amb Huelin Serra, Montserrat (1864-1957) casada amb Francesc Carreras Candi (1862-1937), Manuel (+1919) i Carmen, casada amb Perfecto Salgado.

Vull fer un petit apartat per tractar una coincidència familiar que m’ha semblat important destacar.

El germà gran, Narcís Mercader Sacanella (Barcelona, 1844-1894), destacat industrial tèxtil, estava casat amb Rita Marina Bringas, filla de Juan Pablo Marina Sainz Casas, mort a Barcelona el dia 7 de febrer de 1884, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i cònsul de la República Argentina.

Narcís i Rita van tenir cinc fills: Anita, Carmen, Juan, Pablo i Pilar. Pablo (o Pau) (1884-1969) es va casar el 7 de gener de 1911 amb la cubana d’origen català Maria Caridad del Rio Hernández (1882-1975), amb la que va qual va tenir cinc fills. Un d’ells, Ramon Mercader del Rio (Barcelona, 7 de febrer de 1913- L’Habana, Cuba, 19 d’octubre de 1978), va ser conegut durant anys amb les identitats falses de Jacques Mornard o Franck Jacson.

Ramon Mercader ha passat als llibres d’història mundial per ser la persona que  el 21 d’agost de 1940 va assassiar al polític revolucionari rus León Trotsky, a la ciutat Mexicana de Coyoacán. D’ell existeixen múltiples llibres, documentals i pel.lícules, i per això no m’hi extenc.

Tornant a Teresa Mercader Sacanella, aquesta es va casar en primeres núpcies amb el Sr. Rovira, amb el qual va tenir un fill el Josep Maria Rosés Mercader (Barcelona, 15 de juliol de 1888), mort sent un nen el dia 23 de maig de 1898.

Vídua, a principis de la dècada dels 90 del segle XIX, Teresa es va tornar a casar amb el seu cosí per part materna, Emili Sacanella. La parella va tenir cinc fills l’Ana (Barcelona, 20 de setembre de 1892), la Carmen (Barcelona, 15 de juliol de 1894), l’Emili (Barcelona, 28 de març de 1896- 18 d’octubre de 1896)  i la Dolors (Barcelona, 18 de setembre de 1899).

  

Amb la parella també hi va viure fins a la seva mort el fill de Teresa, tal com consta al padró d’habitants de Sant Gervasi de Cassoles del 18 de desembre de 1895, tenint la seva residència en una torre del carrer Raset número 36, cantonada amb el carrer Ganduxer, casa que va ser erigida l’any 1894 seguint un projecte d’Eduard Mercader Sacanella, germà de Teresa. Actualment aquesta casa ja no existeix, i en el seu lloc hi ha un modern edifici d’habitatges.

Projecte d’Eduard Mercader per a la casa del Dr. Sacanella al carrer Ganduxer.

El mateix Eduard Mercader va ser l’encarregat de dissenyar l’any 1910 la nova clínica del Dr. Sacanella al carrer Sant Lluís al barri de Sant Gervasi de Barcelona, actualment carrer Anglí, edifici que tampoc existeix actualment.

Dibuix de la casa-clínica del Dr. Sacanella al carrer Sant Lluis
Casa-clínica del Dr. Sacanella
Casa-clínica del Dr. Sacanella

A Sitges Eduard Mercader i Sacanella (Barcelona, 1851-1919) és l’autor de la casa Antoni Carreras i Robert, coneguda popularment com can Monzó, al carrer Francesc Gumà número 17, cantonada amb carrer de Sant Isidre. El projecte de 1908 és un interessant exemple d’arquitectura eclèctica.

Casa Carreras i Robert a Sitges

Però el Dr. Emili Sacanella no va poder encarregar el xalet d’estiueig a Sitges al seu cunyat, i arquitecte de capçalera, ja que l’any 1918, quan presenta la sol.licitud d’obres a l’Ajuntament de Sitges, aquest ja no es troba bé de salut. Amb motiu de la seva mort, La Vanguardiadel dia 23 d’agost de 1919 publica un obituari:

“En su casa torre de Sarriá, tras larga y tenaz dolencia entregó su alma al creador (…) el ilustrado arquitecto que en su juventud llenara una noble página la edificación privada en Barcelona”.

La Vanguardia, 23 d’agost de 1919

Així doncs, i davant d’aquesta situació d’Emili, el projecte és encarregat a l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940), amic i company de Mercader.  Un exemple d’aquesta relació la trobem l’any 1905 a la junta administrativa de la Sociedad de Seguros mutuos contra indencios de Barcelona, la qual estava formada per diversos càrrecs, així com per dos arquitectes: Eduardo Mercader i Sacanella i D. Buenaventura Bassegoda i Amigó, així com Juli Mª Fossas com a arquitecte substitut.

Retrat de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda per Ramon Casas

Sobre la presència de la família Sacanella entre els estiuejants a Sitges, la primera referència la trobem l’estiu de 1917. Un any més tard, el 3 d’abril de 1918 l’Ajuntament de Sitges concedeix permís d’obres a Lluis Sacanella,  al Baluard de Sitges s’equivoquen amb el nom i es refereixen a Emili Sacanella, per a la construcció d’un xalet.

L’arquitecte Bonaventura Bassegoda dissenya una casa de tendència noucentista formada per soterrani, planta baixa, primer pis i golfes.

Dibuix de la casa Sacanella realitzat per Bassegoda. Fons Arxiu COAC
Dibuix per al jardí de la casa Sacanella realitzat per Bassegoda (Arxiu COAC)
Dibuix alçat de la façana principal i lateral de la casa Sacanella (Arxiu COAC)
     

A l’expedient que es conserva a l’arxiu del COAC podem veure que Bassegoda va dissenyar diversos elements decoratius del xalet, així com la tanca i el jardí posterior.

Detalls portes casa Sacanella (Arxiu COAC)
Detalls portes casa Sacanella (Arxiu COAC)
Detalls portes casa Sacanella (Arxiu COAC)
Detalls vidriera porta de casa Sacanella (Arxiu COAC)
Dibuix porta casa Sacanella (Arxiu COAC)
Dibuix tanca de la casa Sacanella (Arxiu COAC)

El resultat d’aquest projecte va ser una magnífica casa, de gran originalitat i bellesa, que va convertir-se en el primer edifici del nou  passeig Marítim de Sitges.

Fotografia de la façana principal de la casa Sacanella (Arxiu COAC)
Fotografia de la façana posterior de la casa Sacanella (Arxiu COAC)
Fotografia de la façana principal de la casa Sacanella amb un home a la porta de la terrassa (Arxiu COAC)

Des del primer moment el Dr. Sacanella es va implicar molt en el projecte de millores urbanístiques de Sitges, especialment en la creació de la xarxa de clavegueram, enderroc del vell escorxador, així com la unió entre el sector del Vinyet i del nou sector de Terramar. Va ser també una de les persones que van assistir el dia 11 d’octubre de 1919 a les Galeries Layetanas de Barcelona, a la inauguració de l’exposició del concurs de projectes de xalets per al sector de Terramar, un acte on també hi havia altres protagonistes del blog, com l’alcalde de Sitges, Bonaventura Julià, el promotor del projecte de Terramar, el Sr. Francesc Armengol, l’arquitecte Josep Maria Martino,Eugeni d’Ors, o el propietari de la “casa-bolet” Carlos Maristany, entre molts altres.

t e
Casa Sacanella en primer terme. Segueix casa Romeu vídua Socias, casa Socias i

Aquell mateix any, el Doctor Sacanella, juntament amb els doctors Marimón, Torrents i Moya,  són nomenats Metges Honoraris de l’Hospital de Sant Joan de Sitges. També va ser el Dr. Sacanella un dels doctors que van visitar a Santiago Rusiñol durant el mes de setembre de 1918 quan aquest va patir un greu atac d’urèmia. Sacanella, juntament amb els doctors Benaprès i Pagador, van anar fins al Cau Ferrat per atendre el malalt, el qual al cap de pocs dies va millorar el seu estat, tot i que no va poder anar a la representació de la seva obra El Místic, representada per la companyia de Jaume Borràs, que va tenir lloc aquella mateixa setmana al Casino Prado.

Casa d’Emili Sacanella “sobrevolada” per un saltador.  Fot. anys 30 des de la Piscina Maria Teresa de Sitges. La casa de l’esquerra és el xalet de la Sra. Romeu de Socias.

Les filles del Dr. Sacanella, així com les famílies d’aquestes, van tenir una intensa relació amb Sitges. L’Anna Sacanella (+1954) es va casar amb el Doctor Josep Maria Reverter Girona. La parella, que vivia a Castelló de la Plana, va passar llargues temporades al xalet familiar del passeig, on va néixer la seva filla Ana Mª del Vinyet el mateix dia de la Mare de Déu del Vinyet el dia 5 d’agost, i va ser batejada el 22 d’agost de 1930 a parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla.

Anys 30 noies a la piscina Maria Teresa. Al fons podem veure
la casa Sacanella.

La Carmen Sacanella (1894-1977) es va casar el 10 de maig de 1920 amb l’arquitecte Albert Carbó Pompidó (Barcelona 1893-1950). El casament, que va tenir la seva crònica a La Vanguardia del dia 12 de maig e 1920, va ser un esdeveniment social. Entre els padrins els arquitectes Antoni Puig i Gairalt per part del nuvi, i Bonaventura Bassegoda per la nuvia.

L’any abans Albert Carbó va ser un del arquitectes que van presentar projecte de xalet al concurs organitzat per Parques y Edificaciones a les Galeries Layetanas durant el mes d’octubre de 1919. El seu xalet, realitzat juntament amb dissenuador de jardins Antoni Rigol, i que tenia el nom de Nostre dona del Vinyet, va ser un dels 9 projectes guardonats.

Albert Carbó va ser l’encarregat de realitzar el nou projecte del seu sobre, el Dr. Sacanella, projectant un xalet a l’Avinguda Sofia, projecte que va ser aprovat per l’Ajuntament de Sitges a finals del mes de gener de 1925.  Un any més tard, a mitjans del mes de gener de 1926, l’ajuntament va donar permís per ampliar aquesta casa.

Casa Sacanella, a l’avinguda Sofia de Sitges. Projecte realitzat per Albert Carbó, 1925

El doctor Emilio Sacanella i Vidal va morir a Sitges el dia 8 de maig de 1931 als 70 anys víctima d’un càncer de pròstata, especialitat del que ell n’era un gran especialist. La seva esposa, Teresa Mercader Sacanella, va morir a Barcelona el dia 19 de juliol de 1934. La parella estava enterrada al panteó familiar que tenen al cementiri municipal de Sitges.

Com hem dit, a finals dels seixanta el xalet San Telmo del Dr. Sacanella va ser enderrocat, i al seu lloc s’hi va construïr un edifici modern.

Dincs cercle la casa Sacanella a mitjans anys seixanta.
Dins del cercle podem veure l’edifici que ocupa el terreny que va quedar de l’enerroc de  la casa Sacanella.
Al costat encara es conservaven les cases Romeu i Socias.

Amb aquest article ja tenim explicades les històries dels edificis que conformen les dues puntes del passeig Marítim de Sitges. Des de l’Hotel Terramar, amb les seves múltiples vivències, passant per les cases ServatCorachanAlvarezArtigasVilellaRomeu i Socias, i fins a la protagonista d’avui, la casa Sacanella.

La llista de les píndoles-terramar comença a ser llarga, ja tinc gairebé el primer blister, i segueixo amb la voluntat d’ampliar-la amb altres històries, com la de la casa Rovira. Es tracta d’estudis personals, intransferibles i amb copyright, fruit d’anys d’investigació, que vaig iniciar per a celebrar, des del meu blog, el centenari del projecte d’urbanització del sector Terramar de Sitges, una efemèride que es veu que tindrà la seva commemoració oficial des de l’Ajuntament de Sitges. Uns actes que es presentaran al públic demà, i que espero que estiguin a l’alçada que es mereix un dels fets arquitectònics, urbanístics, culturals i socials més importants de la història recent de Sitges.

Beli Artigas

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *